La construcció de grans granges solars al mar podria ser una nova possibilitat per a un futur més sostenible. A més d’eliminar la necessitat de grans extensions de terra que podria ser emprada per a cultivar aliments, aquesta opció poc explorada pot tenir un gran potencial, per exemple, per proveïr d’electricitat les illes, que normalment parteixen d’una escassedat d’espai molt important.
El problema, és clar, és que les onades podrien danyar les plaques i fins i tot inutilitzar-les, tal com recorda un article publicat per la cadena britànica BBC que tracta aquesta qüestió i presenta algunes idees molt interessants. Si bé l’energia solar flotant no és un concepte nou, fins ara només s’ha fet servir en llacs i no al mar per evitar aquest perill. Hi ha però, alguns projecte que miren de fer que el mar també sigui una opció a tenir en compte.
Tres projectes amb un sol objectiu
L’article de la cadena britànica posa com a exemple la companyia danesonoruega SolarDuck que, juntament amb l’energètica alemanya RWE, vol construir la planta solar marina flotant més gran del món al lloc on ara ja hi ha un parc eòlic marí. Segons afirmen, generarà prou electricitat per alimentar uns quants centenars de llars. Construïda en plataformes elevades sobre la superfície de l’oceà, s’espera que entri en funcionament el 2026 i farà servir la infraestructura del parc eòlic per enviar l’electricitat a terra ferma.
També hi ha, però, altres projectes com el d’Ocean Sun, on les plaques solars suren en una base flexible que es mou amb les onades, impedint que trenquin contra la plataforma i caiguin damunt de la instal·lació. A més, com que és a prop de l’aigua, les plaques es refreden soles i el seu rendiment augmenta. Aquesta granja solar també està pensada per ser instal·lada en un parc eòlic per tal que la producció d’electricitat sigui més estable. Segons afirmen des de l’empresa, les proves fetes en la plataforma han demostrat que podria sobreviure fins i tot a tifons de categoria quatre, per bé que no serien les condicions ideals.
Un equip de la Universitat Cranfield, a Anglaterra, també treballa en el seu propi projecte d’energia solar marina. Juntament amb col·laboradors acadèmics i comercials a Indonèsia, esperen poder fer una primera demostració a l’oceà Índic d’aquí a 12 mesos. El seu sistema, anomenat Solar2Wave, tindrà un espigó a certa distància de les plaques solars que, afirmen, redueix l’alçada de les onades en un 90% i que, combinat amb una altra estructura que canalitza l’aigua, encara farà que tinguin menys força quan arribin allà on hi ha la plataforma.
L’única opció per a zones aïllades i/o molt densament poblades
Tot i que en pràcticament tots els casos anteriors els costos d’instal·lació i manteniment poden ser molt elevats, com és fàcil d’imaginar, en alguns casos com el d’Indonèsia o Singapur, on hi ha zones molt altament poblades, podrien ser l’única manera de subministrar energia renovable, ja que l’ús de les cobertes dels edificis sovint no és suficient i cal obtenir electricitat per altres vies. Si aquests projectes tenen èxit, la solució per a aquests casos podria ser molt més a prop.
