Un equip d’investigadors de la Universitat Tecnològica Chalmers (Suècia) afirma que ha trobat una manera de capturar l’energia del sol, emmagatzemar-la fins a 18 anys i alliberar-la quan sigui necessari. Aquest sistema, que podria posar remei a un dels problemes més grans de les energies renovables, canvia completament el concepte d’energia solar, basant-se en l’extracció de l’energia directament en forma de calor.
Un pas més en una tecnologia prometedora
En un article publicat a ‘Cell Reports Physical Science’, els enginyers, amb la col·laboració d’un equip de col·legues de Xangai, a la Xina, expliquen com la calor obtinguda del sol es pot convertir en electricitat connectant l’equip que havien desenvolupat fins ara a un generador termoelèctric. Com a primera utilitat, els investigadors proposen crear aparells electrònics autosuficients que facin servir l’energia emmagatzemada quan la necessitin.
Aquesta idea, desenvolupada i convertida en una realitat a gran escala, seria una revolució en la generació d’electricitat amb energia solar, ja que es podria fer servir independentment de l’hora del dia, la meteorologia, l’estació de l’any… A més, és clar, un sistema tancat que funciona sense cap tipus d’emissió de diòxid de carboni.
Una molècula que guarda l’energia del sol
La base d’aquesta tecnologia és el sistema d’energia solar anomenat MOST, desenvolupat a la mateixa Universitat Tecnològica Chalmers. Per fer-ne un resum, tot plegat es basa en una molècula dissenyada expressament i que canvia de forma quan entra en contacte amb la llum solar. Combinant això amb un generador termoelèctric petit, es pot crear aquesta alternativa a les plaques solars.
La molècula va ser enviada, carregada d’energia solar, de Suècia fins a la Xina, on els investigadors van aconseguir, gràcies a un generaor especial, alliberar-la i convertir-la en electricitat. Així doncs, “el sol de Suècia” s’havia convertit en electricitat, pràcticament, a l’altra punta del món.
Un món d’aplicacions
El generador, a més, és un xip extraordinàriament prim, que podria integrar-se en qualsevol tipus d’aparells electrònics, com ara els teèfons mòbils. Si bé fins ara només s’ha aconseguit que generi petites quantitats d’electricitat, haver demostrat que és possible fer-ho és una prova que la idea funciona i que l’únic que cal és continuar desenvolupant-la. Això no vol dir, és clar, que la implementació a gran escala d’aquesta tecnologia estigui a prop, però sí que obre una oportunitat que caldria aprofitar.
