Els gots i les canyetes de paper, que són emprades perquè es creu que són més sanes i més respectuoses amb el medi ambient que les seves predecessores de plàstic, podrien no ser cap de les dues coses. Això, si més no, és el que afirmen dos nous estudis que afirmen que aquests dos productes continuen contenent compostos químics potencialment tòxics i que també poden perjudicar el medi ambient.
Les canyetes, una font de ‘tòxics indestructibles’
El primer d’aquests estudis és el que fa referència a les canyetes. Pioner a Europa i el segon que s’ha fet al món, ha estat dut a terme per científics belgues, que n’han publicat els resultats a la revista ‘Food Additives and Contaminants’. El treball va analitzar canyetes d’aquests materials i també de vidre, acer inoxidable i plàstic. Segons afirmen, la majoria de les 39 marques analitzades, especialment les de canyetes de paper i de bambú, contenen PFAS, el grup de compostos químics conegut, també, com a ‘tòxics indestructibles’.
El malnom d’aquests plàstics, emprats en molts productes d’ús diari, especialment en el cas de superfícies antiadherents o resistents a l’aigua la calor o les taques, es deu a que triguen milers d’anys a degradar-se. A més, també són potencialment perjudicials tant per a les persones com per als animals, ja que se’ls ha associat a problemes de tiroides, colesterol, danys hepàtics, càncer de ronyó i de testicles…
L’origen d’alguns compostos és un gran enigma
Una dada preocupant és que el PFAS més detectat a les anàlisis, l’àcid perfluorooctanoic, està prohibit arreu del món des de 2020. Tot i que les concentracions són baixes, els investigadors no saben si aquests compostos van arribar a les canyetes durant la fabricació, per exemple per fer-les més resistents a l’aigua, o bé si es tracta d’un cas de contaminació a causa del sòl on van crèixer les plantes d’on es van obtenir les matèries primeres o bé de l’aigua emprada en la fabricació.
Els gots de paper són menys ‘ecològics’ del que crèiem
El segon estudi, centrat en els gots d’un sol ús, ha estat dut a terme per científics de la Universitat de Göteborg, a Suècia, i els seus resultats han estat publicats a ‘Environmental Pollution’. En aquest cas, els investigadors van deixar gots de paper i de plàstic tant en sediments humits com en aigua durant unes quantes setmanes i van observar com es filtraven els compostos químics que contenen i quins efectes tenien en les larves d’insectes que hi vivien.
Un material sostenible però que continua generant microplàstics
El paper, com sabem, no és resistent a l’aigua ni al greix i, per tant, els envasos, envoltoris, plats i gots d’aquest material han d’estar tractats amb una capa aïllant que sovint està feta d’un bioplàstic anomenat PLA, que és sostenible i es degrada més ràpidament que el plàstic derivat del petroli en les condicions adients però que, si s’abandona a l’aire lliure, ho fa més a poc a poc i genera microplàstics que poden ser ingerits tant per animals com per humans i que, en aquest sentit, no són diferents dels que provenen dels plàstics ‘tradicionals’.
Evitar els productes d’un sol ús continua sent la millor opció
D’entre els compostos químics que contenen, n’hi ha que són tòxics i n’hi ha que, simplement, no ho sabem. Així doncs, conclouen els científics, tot i que a nivell de sostenibilitat els gots i envoltoris de paper són preferibles als de plàstic que s’havien emprat des de feia dècades, continuen tenint riscos importants per al medi ambient i per a la salut humana. Així doncs, conclouen, continua sent millor que tinguem la nostra pròpia tassa per al cafè, fins i tot si és per emportar.
Tot i que els resultats d’aquests estudis puguin ser preocupants, ja que una de les grans ‘solucions’ al problema dels plàstics podria no ser-ho tant, també cal tenir en compte que, des de les Nacions Unides, s’està impulsant un acord vinculant per aturar la propagació dels plàstics tant a la natura com a la societat, si més no els que són innecessaris i problemàtics. A més, hi ha grups d’investigadors com SCEPT, on participen alguns dels autors d’aquests dos estudis, que contribueixen amb informes científics a les negociacions i impulsen tant l’abandó dels plàstics com la transparència per part de la indústria.
