Els mars i oceans del nostre planeta contenen més de 171 bilions (171.000.000.000.000) de fragments de plàstic, segons afirma un equip de científics en un informe de què s’ha fet ressò la cadena britànica BBC. Aquest gran problema global, doncs, té un abast enorme, i suposa una gran amenaça per als peixos i la resta d’animals marins i, a més, sovint triga segles a degradar-se en materials menys perillosos per a la fauna.
L’estimació feta pels científics afirma que, des de l’any 2005, s’han abocat 16 bilions de fragments de plàstic més als oceans. Per fer els càlculs, s’han analitzat els registres que hi ha des de 1979 i s’han afegit les dades més recents d’expedicions que recullen plàstics marins, comptant-los i afegint-los a un model matemàtic que fa una estimació de quants n’hi pot haver a tot el món.
Plàstics de tot tipus i presents arreu del món
Aquesta xifra enorme, doncs, està feta de plàstics que fa poc que són al mar però també d’altres de més antigues que s’han anat degradant i trencant-se. Entre elles hi ha restes d’ampollles de plàstic, envasos, xarxes de pesca… Que poden donar problemes directament a la fauna marina, si són prou grosses, o anar-se acumulant als seus estómacs fins a causar-los la mort per inanició. A més, és clar, hi ha els microplàstics, tan petits que són invisibles i que han estat descoberts a tot arreu, fins i tot a l’interior del cos humà, amb efectes que encara es desconeixen.
Actualment, el volum més gran de plàstic marí és a l’Atlàntic Nord per bé que, en altres indrets, hi ha grans masses flotants de plàstic, com és el cas del Pacífic.
Els tractats internacionals, la gran esperança
No obstant això, els autors afirmen que des de l’any 2000 hi ha hagut fluctuacions importants en els nivells de contaminació per plàstics, un fet que atribueixen a l’efectivitat dels tractats i les polítiques aplicades pels diversos països per controlar aquest problema. Així, als acords internacionals vinculants sobre els plàstics de la pesca i el transport marítim, que van tenir un impacte important, n’hi va haver d’altres de voluntaris que sembla que han tingut menys efecte, d’aquí l’augment dels abocaments de plàstics.
Ara, amb la signatura d’un acord històric, el Tractat d’Alta Mar de l’ONU, la situació podria començar a canviar una altra vegada. Segons especifica, el 30% dels mars i oceans del món han d’esdevenir zones protegides ben aviat, cosa que no només posaria límits a l’explotació dels seus recursos sinó, idealment, a la quantitat de plàstics que hi arriben.
