Les crostes biològiques del sòl són un mètode natural de fixar la pols a terra, unes capes fines de sòl unides pels microorganismes que hi viuen i que, sovint, formen una mena d’estora en els hàbitats més àrids del planeta. A escala global, aquests ecosistemes, pràcticament desconeguts per a la majoria, tenen un paper essencial, tal com explica un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Nature Geoscience’: redueixen un 60% les emissions de pols del planeta, uns 700 milions de tones, segons els càlculs.

El canvi climàtic i els canvis d’usos del sòl, però, estan amenaçant aquestes crostes com tantíssims altres ecosistemes del nostre planeta. I si no es protegeixen i es restauren els que ja s’han degradat, el futur de la Terra podria tenir moltíssima més pols que ara. A dia d’avui, les crostes microbiològiques cobreixen un 12% de la superfície del món, especialment en zones àrides, i estan formades per fongs, líquens, cianobacteris i altres organismes que viuen als primers mil·límetres de sòl i que produeixen substàncies adhesives que mantenen units els trossos de terra. A més, també concentren els nutrients com el carboni i el nitrogen i, és clar, impedeixen l’erosió del sòl.

Les crostes són especialment importants als terrenys àrids, d'on prové la majoria de la pols del planeta | Forest and Kim Starr
Les crostes són especialment importants als terrenys àrids, d’on prové la majoria de la pols del planeta | Forest and Kim Starr

Un càlcul que no s’havia fet mai fins ara

Com que la majoria de pols del món ve de zones àrides, la importància de les biocrostes és prou evident. La pols redueix la qualitat de l’aire i de l’aigua, accelera la fusió de la neu perquè l’enfosqueix i redueix el flux dels rius, uns efectes que tenen conseqüències encadenades que poden afectar la vida de milions de persones.

La ciència ja fa temps que sap que els organismes del sòl el protegeixen de l’erosió, però fins ara no s’havia mirat el paper que jugaven a nivell global. Així doncs, els investigadors van fer servir estudis que mesuraven la velocitat del vent necessària per erosionar pols de diversos sòls i van calcular quines diferències hi hauria segons la coberta de crostes.

Les crostes biològiques protegeixen de l'erosió i tenen un paper molt més important del que pensem | Los Álamos National Laboratory
Les crostes biològiques protegeixen de l’erosió i tenen un paper molt més important del que pensem | Los Álamos National Laboratory

Una diferència crucial ara i en el futur

Els resultats apunten que el vent ha de ser 4,8 vegades més fort per erosionar sòls vius que no pas sense aquesta coberta. En aplicar les dades obtingudes a les disponibles sobre l’extensió global de crostes biològiques i a una simulació global del clima, es va poder calcular quanta pols evitaven que s’alliberés, una dada que no s’havia intentat obtenir mai i que, tot i que podria estar equivocada, és molt significativa.

En el futur, segons com continuï la crisi climàtica i el canvi d’usos del sòl, entre el 25% i el 40% de les crostes biològiques es podrien perdre, cosa que faria augmentar les emissions de pols entre un 5% i un 15%. Protegir i restaurar aquests ecosistemes, doncs, és molt més important que no ens pensem.

Més notícies
Els participants al Simposi de Viticultura Regenerativa han participat, al final de les conferències, en una roda de preguntes moderat per la periodista Margalida Ripoll | A.S.

L’agricultura regenerativa es reivindica com a canvi de paradigma

L'Associació de Viticultura Regenerativa ha celebrat el seu segon simposi al Vinseum de Vilafranca del Penedès
:  - Mobile
Vista panoràmica del Sahel | CIFOR

La Muralla Verda d’Àfrica, l’esperança del continent oblidat

La Unió Africana treballa per restaurar ecosistemes degradats al Sahel, assegurar la producció d'aliments i protegir el sòl de l'erosió, a més de combatre el canvi climàtic
:  - Mobile
L'illa de Geòrgia del Sud, d'on es van haver d'eliminar les rates que hi havien introduït els humans per tal de salvar els pingüins | SASCHA GRABOW

La colonització humana de les illes modifica els ecosistemes 11 vegades més que el clima

Un estudi publicat a 'Science', l'autora principal del qual és catalana, mostra canvis irreversibles
:  - Mobile

Auguren un futur horrible si es continuen subestimant les amenaces a la biodiversitat

Científics de tot el món urgeixen els líders del planeta a prendre mesures immediatament per impedir una catàstrofe que posaria en perill tota la vida del planeta, inclosa la dels humans
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix