La banca sostenible té una oportunitat en el finançament de la renovació d’edificis per augmentar la seva eficiència energètica. Això opina el professor Marcos Eguiguren, director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles de la Barcelona School of Management – Universitat Pompeu Fabra, en un article a la seva pàgina web. El catedràtic, amb gairebé 25 anys d’experiència professional en la matèria, valora el sector i, també, l’arribada de les normatives i regulacions europees que hi tenen relació.
La banca ha de canviar de paradigma
Tot i que es considera poc amant de la legislació i la burocràcia, Eguiguren posa de relleu que aquestes normatives són “necessàriament parcials” i que, com que no afecten tot el negoci financer, no pretenen incentivar allò que “veritablement” canviaria el paradigma de la banca, una reflexió sobre els seus propòsits, cosa que recau en els accionistes, òrgans de govern i executius. Així, el professor els exhorta a pensar quin és el “paper necessari però secundari” de la rendibilitat davant de les necessitats de la societat.
Que les entitats financeres tinguessin un propòsit, creu, els permetria trobar “més nínxols de negoci rendibles” i “accelerar la transició ecològica”, necessària no només per lluitar contra el canvi climàtic i protegir la biodiversitat sinó també per ser lliures de millorar la “posició geopolítica”, en referència a la dependència energètica de Rússia.
Una oportunitat per a la “prosperitat col·lectiva”
En aquest sentit, assenyala que el 36% de les emissions de CO2 de la Unió Europea prové dels edificis i que, per tant, una “onada massiva” de renovacions seria alhora “molt important” per complir els objectius climàtics i una operació “molt rendible” per a propietaris, arrendadors o finançadors. Uns, per l’estalvi energètic, els altres, per poder rendibilitzar la cartera de préstecs.
Eguiguren destaca la campanya Unlock, que vol aconseguir firmes i pressionar el Banc Central Europeu perquè incentivi la banca a oferir préstecs per renovació d’edificis a preus preferents. El catedràtic considera que fer-ho hauria de ser “relativament senzill” però que, en qualsevol cas, les entitats financeres del continent haurien de lluir “compromís i propòsit” i prendre la iniciativa. És, recorda, un negoci “excel·lent” i “molt segur” que pot contribuir a la “prosperitat col·lectiva” de tots els ciutadans del continent.
