El món té prou matèries primeres per dur a terme la transició energètica. Segons un estudi recent publicat a ‘Joule’, els dipòsits d’alumini, terres rares i altres metalls necessaris per a la nova economia verda són suficients per a aquest canvi necessari per frenar el canvi climàtic, però cal tenir en compte les conseqüències socials, ambientals i polítiques de la seva extracció.
És ben sabut que mantenir l’escalfament global per sota d’1,5ºC és un objectiu molt difícil i que, per aconseguir-ho, caldrà una renovació enorme de les infraestructures energètiques globals. Tenir prou matèries primeres per fer-ho és, d’entrada, una bona notícia, però fa temps que estem veient els problemes mediambientals, de drets humans i geopolítics que pot suposar un trencament tan gran tant en la demanda de materials com en qui els té i com s’obtenen.
Un volum enorme d’acer, ciment, alumini i altres materials
En aquest estudi, els investigadors, que no inclou els materials necessaris per a bateries elèctriques i altres formes d’emmagatzematge d’energia, es van examinar 17 matèries primeres essencials per a la transició energètica i van calcular quina quantitat de cadascuna farien falta, comparant-la amb les reserves disponibles al planeta -les conegudes, si més no- que es poden extreure de manera rendible. A més del ciment i l’acer -dos materials la producció dels quals generen moltíssimes missions, i també de l’alumini, calen altres matèries primeres com les famoses terres rares, la fibre de vidre o el polisilici.
Els resultats apunten que, en l’escenari de reducció d’emissions més ambiciós, caldrien 2.000 milions de tones d’acer i 1.300 milions de tones de ciment entre ara i el 2050. Pel que fa al disprosi i el neodimi, necessaris per als imants dels aerogeneradors, la seva producció s’hauria de multiplicar per 4 i, en el cas del polisilici per a les plaques solars, hauria de créixer un 150%. Tota aquesta demanda, però, suposa només una part de les reserves disponibles. Per tant, el realment preocupant són les conseqüències d’aquesta extracció.
Les emissions derivades serien més que compensades
Segons els càlculs d’aquest treball, extreure i processar tots aquests materials generaria uns 29.000 milions de tones de CO2 entre ara i l’any 2050, una quantitat enorme però menys del que s’emet actualment en un any. Aquestes emissions, a més, serien clarament compensades pel descens que se’n derivaria en altres sectors. A més, els avenços en la producció de ciment i acer amb menys emissions també hi podrien ajudar decisivament. Pel que fa als materials que cal extreure per a tot això, hi ha problemes mediambientals i socials molt importants que cal tenir en compte.
Explotació laboral i destrucció d’hàbitats, el principal problema
Tot i que la demanda de materials per a bateries no s’ha contemplat en aquest estudi, i que s’espera que es dispari, en aquest cas la conclusió és la mateixa: els materials necessaris hi són, però caldria augmentar-ne molt la producció i això té uns costos associats que cal tenir en compte. Segons la distribució dels dipòsits, les operacions mineres necessàries poden expulsar comunitats senceres de les seves llars i generar grans quantitats de contaminació ambiental que poden posar en perill els hàbitats de moltes espècies. A més, en molts dels països on s’extreuen actualment aquests materials s’han denunciat abusos de drets humans com ara els treballs forçats i fins i tot el treball infantil.
Calen solucions i s’han de trobar ràpidament
Així doncs, el repte que tenim al davant és enorme. La possibilitat de canviar l’economia i la generació d’energia existeix, però cal prioritzar l’extracció de manera que els impactes socials, polítics i ambientals siguin els menors possibles. Una de les necessitats més grans, doncs, és trobar la solució a aquests problemes, i el temps disponible s’està esgotant.
