Una pujada de la temperatura de l’aigua dels oceans del món que ha tingut lloc fa ben poc ha disparat les alarmes entre la comunitat científica. Tal com explica un equip internacional d’investigadors en un nou estudi, les dades del programa Copèrnic de l’Agència Espacial Europea (ESA) revelen que les aigües mai no s’havien escalfat tant en tan poc temps, que aquest mes d’abril han arribat a nivells de rècord i que, a més, la ciència no pot acabar d’explicar aquest fenomen.
El que sí que sembla clar, però, és que això, juntament amb altres factors meteorològics i climàtics, pot fer que aquest 2023 el món s’escalfi molt més del que s’esperava. Uns oceans més càlids, al cap i a la fi, no només poden causar la mort de part de la vida que acullen, promouen la formació de fenòmens meteorològics més extrems i fan pujar el nivell del mar sinó que també són menys eficients a l’hora d’absorbir gasos d’efecte hivernacle de l’aire.
La calor acumulada a la Terra ha augmentat un 50% en 15 anys
Durant els darrers 15 anys, de fet, la calor acumulada a la Terra ha augmentat un 50% i la majoria d’aquesta ha anat als oceans. Tot plegat ha fet que, durant els darrers mesos, no només es batin rècords sinó que, en alguns indrets, les diferències amb la mitjana hagin estat enormes. A l’Atlàntic Nord, per exemple, la temperatura de l’aigua el passat mes de març va ser gairebé 14ºC superior a la mitjana 1981-2011.
Els científics no saben si tot plegat és a causa del canvi climàtic, de la variabilitat natural o una mica de tot plegat. Hi ha un factor curiós, però, que hi podria estar contribunt: la reducció de la contaminació per sofre dels vaixells. D’ençà que es va limitar el 2020, s’han reduit molt els aerosols alliberat a l’atmosfera, i això ha fet que es reflecteixi menys calor del sol, fent que n’arribi més a l’aigua.
La situació continua empitjorant
Sigui com sigui, la temperatura mitjana de la superfície de les aigües dels mars del món, a dia d’avui, és 0,9ºC superior a la mitjana preindustrial, i d’aquesta pujada 0,6ºC han tingut lloc durant els darrers 40 anys. Per bé que la pujada és menor que la de les temperatures a terra ferma, això és perquè escalfar aigua requereix molta més energia i, també, perquè aquesta és absorbida molt més enllà de la superfície.
Alguns estudis apunten que, en comptes de fer-ho de manera constant, amb petits canvis cada any, el món s’escalfa a salts, amb grans pujades sobtades. En qualsevol cas, caldrà veure què passa amb les temperatures tant de la terra com del mar, que aquest any estan sent excepcionalment altes, i continuar treballant per reduir la nostra contribució a que pugin, per frenar aquesta tendència com més aviat millor i abans no sigui massa tard.
