L’escalfament de les aigües pot causar canvis molt ràpids en les comunitats marines

Els peixos del canal de la Mànega i del mar del Nord han estat molt afectats per l'augment de la temperatura del mar en només 30 anys

El canal de la Mànega i el mar del Nord

El canal de la Mànega i el mar del Nord | Wikimedia Commons

Dos ecosistemes marins connectats, com ho són el canal de la Mànega i el mar del Nord, van viure canvis molt grans i oposats en un període de només 30 anys, segons afirma un equip d’investigadors en un estudi publicat a la revista ‘Current Biology’. El ràpid augment de la temperatura de les aigües va fer que els peixos més petits marxessin ràpidament cap al nord, passant d’un ecosistema a l’altre. Aquest canvi també va modificar la manera com funcionen aquests dos ecosistemes connectats, és a dir, en com la combinació d’espècies i de materials inorgànics es comporten com un tot més gran que influeix en processos biològics, geoquímics i físics. Els canvis en l’estructura d’un ecosistema, per exemple, poden canviar la quantitat de carboni que absorbeix de l’atmosfera o la velocitat de descomposició dels materials orgànics de l’aigua.

Els resultats d’aquest treball semblen indicar que l’increment de la freqüència i la severitat de les oscil·lacions climàtiques i l’escalfament global podrien provocar grans canvis en la distribució i l’abundància dels peixos, cosa que tindria grans efectes en el funcionament dels ecosistemes de tot el món. En el cas estudiat, l’escalfament va causar gran canvis en les comunitats de peixos, fent que les poblacions d’espècies petites i de maduració ràpida disminuïssin molt ràpidament al canal de la Mànega i augmentessin al mar del Nord, indicant que els peixos s’havien traslladat cap al nord perquè el Canal s’havia convertit en un medi menys favorable per a la seva supervivència.

A mitjans dels anys 90, una oscil·lació climàtica natural va fer que la superfície de l’aigua de tot l’oceà Atlàntic s’escalfés. En aquell moment, alguns científics es van adonar que la majoria d’estudis que es van fer sobre l’impacte que havia tingut en els peixos només s’havia fixat en espècies concretes, especialment les que tenen valor per a la indústria de la pesca. Els investigadors van mirar de trobar una nova manera d’examinar les característiques de les espècies i explicar com responen als canvis en el medi i com afecta això als ecosistemes. L’estudi va fer servir dades de més de 30 anys de control dels peixos i un gran recull de trets ecològics per analitzar les dinàmiques de l’estructura funcional dels peixos al canal de la Mànega i al mar del Nord. Aquestes dinàmiques es van crear en base a 10 trets de la història vital, l’ús de l’hàbitat i l’ecologia alimentària de 73 espècies diferents de peixos en el cas del canal de la Mànega i de 110 espècies en el del mar del Nord.

Peixos

Peixos | xx

Tot i que els investigadors no es van sorprendre de veure els canvis en la distribució i l’abundància de les espècies de peixos en reacció a l’impacte de l’activitat humana i a l’escalfament global, sí que els va xocar trobar moviments oposats en comunitats senceres de peixos dins de dos ecosistemes que estan connectats entre ells, i també la gran velocitat a què es van produir, ja que la “inversió funcional” només va trigar un o dos anys a produir-se després d’una pujada significativa de la temperatura de l’aigua. Les dades, a més, suggereixen que la influència de la pesca en aquests canvis va ser molt petit en comparació amb la que va tenir l’escalfament de l’aigua.

L’estudi indica que l’escalfament de les aigües en el futur podria tenir impactes molt grans i molt duradors en els ecosistemes marins i els peixos, anticipant-se al que pot passar a altres zones del món. Una de les conclusions principals d’aquest estudi és que cal estar preparats per aquests canvis tan ràpids en les comunitats de peixos perquè, probablement, les espècies continuaran migrant cap al nord.

Nou comentari