La desaparició del gel tant a terra ferma com al mar i els enormes incendis forestals, cada vegada més habituals, són només dos dels indicis d’un procés d’escalfament que, a l’Àrtic, és quatre vegades més ràpid que a la resta del nostre planeta. Així ho afirma un equip d’investigadors de l’Institut Meteorològic Finès en un article publicat a ‘Communications Earth & Environment’ i que és la prova més clara d’un fenòmen anomenat amplificació àrtica, que causen els gasos d’efecte hivernacle.
Els models climàtics no són fiables
L’estudi ha analitzat les temperatures al Cercle Polar Àrtic entre 1979 i 2021, és a dir, durant l’era dels satèl·lits moderns. La seva raó per fer-ho és que els models climàtics actuals, els emprats per predir el canvi climàtic a llarg termini, no tenen en compte la rapidesa amb què s’està escalfant el nord del nostre planeta. Això és preocupant, perquè vol dir que els models no saben què està passant ara mateix i, per tant, no ofereixen gaire confiança de cara al futur.
Un escalfament set cops superior en algunes regions
Així doncs, les anàlisis de l’Institut Meteorològic Finès apunten que l’escalfament ha estat especialment alt a la regió euroasiàtica de l’Àrtic i particularment al mar de Barents, que s’ha escalfat fins a set vegades més ràpid que la resta del món. Entre els darrers 20-40 anys, la temperatura en aquesta regió ha pujat 2,7ºC, l’escalfament més alt que s’ha registrat mai en cap lloc del nostre planeta.
Tot plegat, és clar, ha accelerat la pèrdua de la coberta de gel de la zona i això, a la vegada, ha accelerat l’escalfament global per la disminució de l’albedo: la capa blanca que cobria la regió reflectia molta més llum solar cap a l’espai que no pas la terra o l’aigua fosques que hi ha a sota i que, ara, han quedat al descobert. Això és, precisament, el que es coneix com a amplificació àrtica, un fenomen cada vegada més important i que ha contribuït decisivament a aquest escalfament accelerat.
