Les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan fent que els hiverns a l’Àrtic siguin cada vegada més càlids i això, a més del que suposa per a les seves masses de gel i pel nivell del mar, té efectes a tot el planeta. A milers de quilòmetres, per exemple, a l’est d’Àsia, aquest escalfament està provocant anomalies en la temperatura i freds intensos que estan reduint el creixement de la vegetació, retardant la floració, reduint les collites i també la captura de CO2 dels arbres.
Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip internacional de científics de la Universitt de Zuric (Suïssa), que relaciona l’escalfament de l’Àrtic amb anomalies a moltíssima distància. En una zona subtropical com l’est d’Àsia, el refredament els hiverns redueix l’activitat de la vegetació i té efectes negatius en els ecosistemes, uns efectes que també es fan notar a la primavera en forma, per exemple, de branques trencades per la neu o de fulles malmeses pel fred. Tot plegat, és clar, té efectes no només en els boscos sinó també en el conreu de cereals, fruites, llegums i altres productes que són el mitjà de vida de centenars de milions de persones.
En un article a ‘Nature Communications Earth & Environment’, els científics mostren com van combinar models dels sistemes climàtics de la Terra, dades obtingudes per satèl·lit i observacions a nivell local. A més, també van analitzar un índex de temperatures a la superfície del mar de Barents, detectant que, quan les temperatures a l’Àrtic són més altes, els canvis en la circulació de l’aire a l’atmosfera resulten en anomalies climàtiques a tot l’est d’Àsia. Quan els hiverns són especialment freds, les condicions afecten negativament el creixement de la vegetació i les collites, i endarrereixen la floració.
De fet, els càlculs dels investigadors fins i tot arriben al punt d’estimar que, durant l’hivern i la primavera, la disminució de la capacitat de capturar carboni de la regió es redueix en 65 milions de tones, un altre problema que cal tenir molt present.
L’escalfament de l’Àrtic, doncs, està tenint efectes molt més greus i a molta més distància del que ens pensàvem, arribant a causar danys socials i econòmics a les zones subtropicals del planeta. Això és una mostra més de l’enorme complexitat dels sistemes que regeixen el funcionament del nostre planeta i de com d’interrelacionats estan els esdeveniments que tenen lloc a regions aparentment molt llunyanes.