Un equip de científics ha aconseguit resoldre un misteri que els intrigava de feia temps. Com hi pot haver esponges gegants a les aigües profundes i glaçades de l’oceà Àrtic? La resposta és encara més sorprenent: aquests animals s’alimenten de matèria morta, restes de cucs i d’animals extingits que van morir fa milers d’anys i van caure a les profunditats.

Les esponges són entre els animals més antics que es coneixen i habiten els mars de tot el món, de les profunditats fins als esculls de corall poc profunds dels països tropicals. El que és més estrany, però, és que formin enormes “jardins” al fons de l’oceà Àrtic, sota el gel, i encara ho és més que arribin a mides certament gegantines.

En un article a ‘Nature Communications’, els investigadors, liderats per l’Institut Max Planck de Microbiologia Marina i l’Institut Alfred Wegener, expliquen com aquestes esponges formen un ecosistema únic que viu pràcticament al Pol Nord i que arriben a medir fins a un metre de diàmetre alimentant-se de matèria morta fa molt i molt de temps, fins i tot de fòssils.

Esponges al fons de l'oceà | Institut Alfred Wegener
Esponges al fons de l’oceà | Institut Alfred Wegener

Per aconseguir descobrir com vivien, s’ha hagut de baixar una càmera sota el gel i a les profunditats per poder fotografiar el jardí que formen al llit marí, un lloc on es pensava que no hi havia cap tipus de font d’aliment que poguessin fer servir no només per fer-se tan grans sinó, simplement, per sobreviure. I no només això: un estudi recent, a més, va confirmar que l’edat mitjana d’aquestes esponges és de 300 anys.

El secret, doncs, és que s’alimenten de les restes d’un ecosistema que fa milers d’anys que va desaparèixer i va deixar un munt de matèria orgànica morta. Per menjar, a més, compten amb uns altres aliats, uns bacteris que produeixen antibiòtics i amb qui tenen una relació de simbiosis.

Aquest descobriment, però, podria ser una curiositat d’un món que desapareix: amb la capa de gel de l’Àrtic cada cop més petita a causa de l’augment de les temperatures, el canvi climàtic exerceix una pressió cada cop més gran fins i tot sobre aquest ecosistema remot. Qui sap si, d’aquí poques dècades, aquesta troballa serà un record de la Terra abans del canvi climàtic.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa