La concentració de gas metà a l’atmosfera va superar les 1,9 parts per milió durant el 2021, una xifra que triplica els nivells preindustrials. Així ho afirmen les dades de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, que dibuixen un augment alarmant de la presència d’aquest potent gas d’efecte hivernacle que, segons alguns científics, podria no venir tant de les emissions d’origen humà com de processos biològics alimentats pel mateix escalfament global.
En un article a la revista ‘Nature’, diversos experts expliquen la gravetat de la situació i com podria estar produint-se després que, fa dues dècades, semblés que el creixement de les emissions s’estava frenant finalment. Per a Euan Nisbet, de la Universitat de Londres (Anglaterra), els nivells de metà “estan creixent perillosament ràpid”. A més, un examen de totes les fonts humanes d’aquest gas, dels pous de petroli als abocadors, no poden explicar-ho, deixant les emissions derivades de l’activitat dels bacteris a les zones humides del planeta com una de les explicacions.
Una de les pistes, afirmen, és la composició del metà mateix. La majoria del carboni que contenen és C12, però a vegades també en té de C13. El metà que generen els microbis, però, ja sigui en una zona humida o a l’estómac d’un animal, conté menys C13 que el que s’emet en les operacions d’extracció de combustibles fòssils. Des de 2007, just quan les emissions de metà van començar a augmentar més ràpidament, la quantitat de C13 que conté va començar a baixar, un possible indicador de l’origen bacterià del gas.
L’article cita Xin Lian, de NOAA, que afirma que és “un senyal poderós” que l’activitat humana ja no és responsable de l’augment de les emissions de metà. El seu equip, de fet, calcula que el 85% del creixement de les emissions des de 2007 ha estat a causa de l’activitat microbiana. Ara cal, és clar, saber quina part prové dels abocadors i de la ramaderia, unes emissions que serien considerades d’origen humà, i quina prové d’ecosistemes naturals.
Si la resposta fos que la majoria d’emissions provenen de la segona font, el problema podria ser majúscul, i Nisbet afirma que “sembla força que és així” i que “l’escalfament està alimentant l’escalfament”. Tot i això, el mateix equip de Lan calcula que, de les emissions totals de metà entre 2007 i 2016, el 62% continuen sent d’origen humà i que, per tant, hi ha molta feina que podem fer per reduir aquest perill. Ara falta saber si, a més de les bones paraules i dels objectius proclamats, els governs i les empreses del món es posen a treballar seriosament.
