Fa anys que es parla de les ‘llets’ (oficialment ‘begudes’) vegetals com a alternativa més sostenible a la llet de vaca. El seu valor nutricional, però, especialment l’aportació de calci i vitamina D, continua sent la seva gran assignatura pendent. En això, la llet animal té un avantatge clar i que en el cas dels infants, que necessiten aquests nutrients per créixer, esdevé gairebé definitiu.
Un impacte ambiental considerable
La indústria dels lactis és responsable, segons la FAO, de 1.700 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle, un 3% del total. La producció d’un litre de llet de vaca requereix 9m2 de terra i uns 630 litres d’aigua, a més de 3,2kg de CO2. Per contra, les begudes vegetals –de civada, de soia, d’arròs, d’ametlles…– generen un terç de les emissions i fan servir molta menys terra i aigua.
És per aquesta darrera raó que, durant els últims anys, han anat prenent una posició cada cop més sòlida al mercat, però això també ha posat de relleu el problema de la diferència del valor nutricional. La llet conté 13 nutrients essencials, entre els quals proteïnes, vitamina A, zinc, calci i vitamina D. En el cas de les begudes vegetals, fins i tot quan les enriqueixen, en contenen menys quantitats i, a més, no està clr que el cos els absorbeixi igual, segons informa ‘ScienceNews’.
L’absorció de nutrients no és la mateixa
A què es deu aquesta diferència? Probablement a l’estructura química de la llet: una emulsió de moltíssimes gotes d’oli dispersades en aigua. A més de donar-li la seva textura característica, la fa ideal per transportar tant nutrients solubles en aigua –vitamines B2 i B12– com solubles en oli, com les vitamines A i D. Tenir el greix separat en gotetes, a més, facilita l’actuació dels nostres enzims digestius i l’absorció dels nutrients.
Fins ara, els elaboradors de begudes vegetals s’han concentrat en reproduir el sabor i la consistència de la llet de vaca, i caldria, si volen ser una alternativa seriosa, que també treballessin en els aspeces nutricionals. Fins i tot la llet de soia, probablement l’alternativa més important pel que fa al seu contingut en proteïnes, encara es queda curta en altres nutrients i això, pels infants, pot ser molt important.
Reptes de futur
La vitamina D i el calci continuen sent els nutrients més difícils d’obtenir per a qualsevol persona que deixi de consumir lactis. La resta es poden obtenir amb cereals integrals i fruita, per exemple, però aquests dos són figues d’un altre paner. Alguns productors enriqueixen les begudes vegetals per tal que els continguin, però això no vol dir que el cos els absorbeixi.
El seu origen vegetal és un dels principals problemes per a l’absorció: algunes molècules de les plantes, com ara l’àcid fític, l’impedeixen. En aquest cas concret, s’enllaça al calci, el ferro i el zinc, per exemple, i redueix el potencial nutricional efectiu de la beguda. Afegir més nutrients de manera artificial, a més, pot ser contraproduent. El 2021, un equip d’investigadors va determinar que afegir nivells alts de calci a la llet d’ametlla redueix l’absorció de vitamina D.
Així doncs, cal continuar investigant per entendre els equilibris químics de les begudes vegetals i com afecten el seu valor nutritiu de debò. Només així, en el futur, podran esdevenir una alternativa als lactis animals on els avantatges ambientals o fins i tot ètics no suposin una renúncia no només al sabor de la llet sinó, també, al seu contingut dietètic.
