MonPlaneta
Descobert l’origen de les abelles de la mel
  • CA

Els científics han debatut durant molts anys quin devia ser l’origen de l’Apis mellifera, l’abella de la mel, abella europea o abella occidental. Ara, un equip de la Universitat de York (Anglaterra) ha publicat un article a la revista ‘Science Advances’ on proposa tancar aquesta discussió amb el seu darrer descobriment: les abelles de la mel es van originar a l’oest d’Àsia.

Les abelles de la mel, malgrat que no són les úniques, són la principal espècie emprada en l’agricultura per a la producció de mel. A més, també són un dels insectes pol·linitzadors més importants del món i són claus en qualsevol ecosistema on viuen. A dia d’avui, gracies a la seva capacitat de resistència a entorns molt variats, es poden trobar a Àfrica, a Europa i a l’Àsia. És des d’aquest darrer lloc, diu l’article, que les A. mellifera es van escampar de manera independent cap a l’Àfrica, per una banda, i Europa, per l’altra, creant fins a set llinatges amb diferències genètiques i geogràfiques que es poden seguir, anant cap enrere, altra vegada fins el seu origen.

Abella (Apis mellifera) vs lletsó (Sonchus sp.) | Jaume Marlès

Per descobrir-lo, els investigadors van seqüenciar el genoma de 251 abelles de 18 subespècies per mirar de reconstruïr l’origen i el patró amb què es van dispersar pel món. Així és com van arribar a determinar l’oest d’Àsia com l’origen més probable segons les dades genètiques.

Aquest estudi, a més, també ha demostrat que hi ha alguns punts en el genoma de les abelles que van ser claus per la seva adaptació a diferents entorns geogràfics. Així, dels més de 12.000 gens que tenen, només 145 mostraven senyals d’adaptacions continuades i que es relacionen directament amb tots els llinatges d’abelles de la mel que existeixen a dia d’avui. Així, sembla que els gens que van permetre que s’adaptessin a llocs tan diferents són molt poques i regulen el comportament de les obreres i de la colònia.

Aquesta adaptació, a més, també és responsable de l’aparició de gairebé trenta subespècies d’abella de la mel. Comprendre aquests canvis genètics, l’adaptació i els efectes en el funcionament de les colònies podria ser molt important a l’hora de saber si el seu declivi serà continuat o si tindrà temps d’adaptar-se a les circumstàncies del futur abans no sigui massa tard.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa