Reduir el consum de carn de vaca en un 20%, substituïnt-la per una alternativa com ara la ‘carn’ microbiana, podria fer caure a la meitat tant la desforestació com les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades, segons un estudi de l’Institut de Recerca de lmpacte Climàtic de Postdam (Alemanya) publicat a la revista ‘Nature’.
Una gran font d’emissions
La ramaderia bovina és una de les principals causes de desforestació arreu del món, i els animals en sí mateixos són una enorme font de metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni. Així, substituir una part de la carn de vaca que es consumeix al món amb alguna alternativa podria reduir part de la seva petjada ambiental i de carboni de manera significativa, per bé que no suficient.
Alguns estudis anteriors ja havien apuntat que canviar la carn de vaca per alternatives sense carn, com ara les micoproteïnes, podia tenir molts beneficis pel medi ambient. Aquesta ‘carn’ microbiana es produeix en grans tancs d’acer, on uns fongs que habitualment viuen al sòl duen a terme un procés de fermentació amb glucosa i altres nutrients.
Un estudi pioner
Aquest estudi suposa el primer cop que s’intenta calcular l’impacte concret d’una substitució parcial de la carn de vaca amb micoproteïnes, tenint en compte factors com el creixement de la població, la demanda d’aliments i altres factors socieconòmics durant un període de trenta anys.
L’equip ha fet servir un model matemàtic per tenir en compte els canvis en tots aquests elements entre 2020 i 2050 i la quantitat de pastures i conreus que caldria crear per alimentar les vaques i satisfer l’augment de la demanda. Això, és clar, a més de l’augment d’emissions de metà i d’ús d’aigua.
Una gran reducció de la petjada ambiental i de carboni
Segons els seus càlculs, substituir en un 20% el consum de carn de vaca per càpita amb micoproteïnes d’aquí al 2050 reduiria les emissions de metà en un 11% i la desforestació i les emissions associades caurien a la meitat. Els efectes són tan grans perquè, en aquest escenari, la demanda global d’aquest producte no creixeria i, per tant, no caldrien pastures ni conreus nous. Si la substitució fos del 50%, la desforestació i les emissions es reduirien un 80%, i si fos del 80%, caurien un 90%.
Totes les substitucions, però, tindrien un efecte petit en el consum d’aigua per a ús agrícola, perquè l’aigua estalviada en conreus per a farratge aniria a parar a altres cultius, inclosos els que són per a consum humà directe.
Un llarg camí
Aquest tipus de treballs poden ajudar a mostrar vies de fer més sostenible la producció d’aliments, però cal tenir en compte altres variables. Per exemple, la producció de micoproteïnes pot consumir més electricitat que la carn de vaca i, per tant, caldria tenir en compte un altre tipus d’impactes ambientals. Tot i això, la informació que aporten aquests estudis és molt útil de cara al futur i pot servir per anar optimitzant les xarxes alimentàries per fer-les, si no sostenibles, cada cop menys perjudicials.
