Un equip d’investigadors de l’Escola Federal Politècnica de Zuric, a Suïssa, ha presentat en un article a la revista ‘Joule’ el seu darrer invent: una torre que produeix combustible d’avió fent servir energia solar, aigua i diòxid de carboni. Segons expliquen, el seu avenç podria ajudar a reduir molt la petjada de carboni del sector de l’aviació, apropant-lo una mica més a la neutralitat.
Una nova alternativa als combustibles fòssils
Els avions emeten aproximadament el 5% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del món. La majoria són pel seu combustible, el querosè, produït a partir de petroli. Tot i que els darrers temps s’han proposat diverses alternatives més netes, i algunes de molt originals, de moment no n’hi ha hagut cap que s’hagi demostrat capaç de ser aplicada a escala global i posar remei al problema.
Aquí és un entra aquest equip d’investigadors, que afirma que és el primer que aconsegueix demostrar el funcionament de tota una cadena de processos termoquímics, de l’aigua i el CO2 al querosè, en una sistema integrat en forma de torre i alimentat amb energia solar. Fins ara, aquest tipus d’experiments només havien demostrat el seu bon funcionament al laboratori.
Un pas més a prop de la neutralitat
Gràcies a aquesta tecnologia, doncs, es podria produir querosè sintètic a partir del CO2 i l’aigua en comptes de fer servir combustibles fòssils. Podria ser utilitzat per qualsevol avió –el querosè és igual, només en canvia la font– i com que el CO2 emès en la seva combustió equivaldria al consumit durant la seva creació, seria neutre en carboni. Això seria encara més profitós si, a més, el CO2 utilitzat es capturés directament de l’aire.
La torre ha estat construïda a l’Institut Energètic IMDEA, a Madrid (Espanya), i consisteix en 169 panells reflectants que segueixen el sol per reflectir la seva llum en un reactor situat al capdamunt. Amb aquesta energia s’alimenten els cicles de reaccions d’oxidació i reducció a l’interior del reactor, que té una estructura porosa d’òxid de ceri que converteix l’aigua i el CO2 injectats al seu interior en gas de síntesi, una barreja d’hidrogen i monòxid de carboni que es pot liquificar i procesar per fer querosè i també gasoil.
Durant els nou dies de proves analitzats a l’estudi, la torre, d’escala industrial, va tenir una eficiència del 4%. Una xifra que els seus desenvolupadors volen millorar fins a superar el 15% i assegurar, així, la viabilitat d’aquest projecte.
