La despesa energètica de les llars de l’estat espanyol està tenint un impacte molt fort en la població a causa de la crisi actual. Segons les dades de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE, per les seves sigles en castellà), la despesa en climatització suposa fins a un 71% de la factura. L’organisme, adscrit al ministeri per a la Transició Ecològica del govern espanyol apunta, a més, que és la calefacció, i no pas la refrigeració, la que s’enduu la part més important a nivell estatal.
Les causes d’això, és clar, són diverses, començant per la factura elèctrica però també i especialment pel preu del gas, que ha pujat enormement. Tot plegat ha fet que moltes llars estiguin cada vegada més preocupades o fins i tot que passin vertaderes penúries econòmiques, i és per això que conèixer quines són les possibles solucions és tan important. Unes mesures que, a més de reduir la despesa i per tant la factura energètica, també reduirien la demanda i les emissions associades, ajudant a combatre el canvi climàtic.
Millorar els aïllaments, una mesura clau
En una nota de premsa, l’empresa de tancaments Kömmerling explica alguns dels avantatges de millorar les portes i finestres amb sistemes d’aïllament tèrmic. Amb el sistema SATE, les façanes ventilades o la injecció d’aïllant a la cambra d’aire, per exemple, es pot reduir la factura energètica fins a un 60% en alguns casos. L’aïllament de les finestres, d’altra banda, pot dur l’estalvi fins a un 20%.
Justament, els darrers mesos la majoria de governs autonòmics han publicat les seves convocatòries per a ajudes a la rehabilitació energètica d’habitatges i edificis, que formen part del Fons Next Generation de la Unió Europea. Aquest mecanisme vol reactivar l’economia després de la crisi de la Covid-19 i, alhora, millora l’eficiència energètica de les construccions de la UE.
En el cas del govern espanyol, el Pla de Rehabilitació d’Habitatge i Regeneració Urbana s’ha dividit en sis programes, un dels quals subvenciona les actuacions que millorin l’eficiència energètica dels habitatges. Les finestres, per exemple, entren dins d’aquesta línia, sempre que es compleixi un d’aquests requisits: Reduir la demanda energètica global de calefacció i refrigeració un mínim d’un 7% o el consum d’energia primària no renovable un mínim del 30% o bé modificar o substituir elements constructius de l’envolvent tèrmica per adequar-los als valors límits del Codi Tècnic de l’Edificació.
Una ajuda amb la burocràcia
El programa planteja deduccions de l’IRPF els anys 2021, 2022 i 2023 pels particulars que facin obres als seus habitatges habituals per millorar-ne l’eficiència energètica, un fet que s’ha d’acreditar amb una millora en el certificat i aportant les factures de les obres que es duguin a terme.
Aquesta sol·licitud suposa, la majoria de vegades, contractar un agent rehabilitador i complir i justificar una sèrie de requisits, una gestió que sovint és complicada i que algunes empreses, com Kömmerling, han decidit ajudar impulsant accions d’acompanyament del consumidor en la compra de les modificacions i la gestió de les subvencions, pels quals pot rebre fins a 4.000€ per millorar alhora l’eficiència energètica, l’estalvi i el comfort de l’habitatge.
