El conreu de cacau té una cara oculta en què sovint s’intenta no pensar i que va de la desforestació al treball infantil, entre d’altres problemes. Així ho recorda un nou estudi publicat a ‘Nature Food’ i fet per investigadors europeus, que mostra algunes de les contradiccions i els conflictes que genera aquesta indústria en dos països en vies de desenvolupament com Ghana i Costa d’Ivori.
Els dos principals productors de cacau del món
Aquests dos estats d’Àfrica Occidental són els dos principals productors de cacau del món, amb aproximadament dos terços del subministrament global. Hi ha uns dos milions de persones treballant a les plantacions de cacau, que és el conreu més important a tots dos indrets.
I no obstant això, no hi ha mapes actualitzats d’aquestes plantacions, per bé que se sap que la producció de cacau és el factor principal que impulsa la desforestació a la regió. Això no només té impactes molt greus per a la biodiversitat, com és evident, però també fa augmentar les temperatures i fa que les tempestes siguin més intenses, contribuïnt al canvi climàtic no només a l’Àfrica sinó a tot el món. Tot plegat, a més, per un sou que es calcula en menys d’un dòlar diari.
El treball revela la gravetat de la situació
Fent servir una xarxa neural, els investigadors van analitzar imatges per satèl·lit disponibles públicament sobre Ghana i la Costa d’Ivori i les van creuar amb bases de dades d’explotacions de cacau. Després, van fer que un equip investigués sobre el terreny durant tres mesos per veure si els resultats eren acurats.
Així és com van observar que, a les regions on l’agricultura del cacau és més intensiva, fins a un 40% de la terra està ocupada per aquest conreu i gairebé no hi queden boscos nadius. La situació arriba al punt que un 5% de les zones protegides de Ghana i un 15% de les de Costa d’Ivori s’han convertit en plantacions de cacau i, en el cas d’aquest darrer país, un 30% dels conreus es troben en zones suposadament protegides.
Les dades, doncs, permeten als investigadors concloure que el cacau és responsable d’almenys el 40% de la desforestació que pateixen les zones protegides d’aquests dos països, que suposen uns 1,5 milions d’hectàrees de bosc desaparegudes des de l’any 2000. Això, a més, no està ajudant al sector, perquè les anàlisis sobre la salut de les plantes de cacau indiquen que no estan gairebé i que, a més, la producció és menor del que afirmen les xifres oficials. Una producció i una cadena de subministraments on, a més, s’hi barregen el tràfic de drogues i l’esclavitud infantil, entre d’altres.
Primer hi ha la supervivència immediata i després la preocupació pel planeta
I no obstant això, i aquí es troba el drama, aquesta destrucció de boscos té una explicació en la pobresa del país i en uns treballadors del camp que no poden preocupar-se per salvar els boscos i la biodiversitat fins que no hagin alimentat les seves famílies. La desforestació, al cap i a la fi, és una manera ràpida d’augmentar la terra cultivable amb superfície fèrtil i amb més productivitat, encara que sigui una estratègia a curt termini. Així doncs, i des d’un punt de vista occidental, la primera acció que caldria per posar-hi remei seria, potser, augmentar el preu que es paga pel cacau per millorar les condicions de vida dels treballadors del sector en aquests països.
