El sector agrícola és responsable de pràcticament tota la desforestació dels boscos tropicals del món. Això afirma un estudi publicat a la revista ‘Science’, els autors del qual afirmen que cal un canvi de perspectiva i atacar les causes subjacents per tal d’aturar-la, parant atenció al paper indirecte que, sovint, tenen els conreus en aquest procés.
Les dades, obtingudes per alguns dels principals experts en desforestació del món, indiquen que entre el 90% i el 99% de tota la desforestació dels tròpics és causada per l’agricultura, ja sigui directament o indirecta. No obstant això, només entre la meitat i dos terços d’aquestes tales resulta en l’expansió de la producció agrícola. És per això que la recerca ha aprofundit en les connexions complexes entre totes dues coses i què significa això pels esforços que s’estan fent per aturar la desaparició dels boscos.
Boscos perduts a mans de l’especulació
Haver vist que només entre el 45% i el 65% de la desforestació resulta en l’ampliació dels conreus és molt interessant a l’hora, precisament, d’implementar mesures efectives per promoure el desenvolupament rural sostenible. Una gran part d’aquesta pèrdua de boscos, per bé que causada per l’agricultura, correspon a tales fetes per especular amb el sòl i que al final no resulten, en projectes abandonats o mal concebuts, terra que acaba resultant poc apta per a l’agricultura i també pels incendis que afecten boscos limítrofs amb zones que han estat talades.
Aquestes dades són importantíssimes pels legisladors com ara els europeus, que volen assegurar la venda de productes ‘lliures de desforestació’, però també per a les iniciatives privades o per a les polítiques de desenvolupament als països on tenen lloc les tales d’arbres. L’estudi apunta clarament que uns pocs productes són responsables de la majoria de la desforestació, més de la meitat dels quals tenen a veure amb les pastures i el conreu de soia i palma d’oli. A més, també assenyala els problemes d’algunes iniciatives, que no impacten prou en les causes indirectes.
Accions més eficients per aturar la desforestació
Els investigadors conclouen que reforçar la governança dels boscos i de l’ús del sòl als països productors ha de ser l’objectiu més important. Això es pot fer mitjançant mesures que impactin en la cadena de subministraments i en la demanda, però també han d’atacar les causes subjacents que causen l’impacte de l’agricultura en la desforestació.
Així, per exemple, les intervencions en la cadena de subminsitrament han d’anar més allà de posar el focus en alguns productes i en la gestió de riscos i han de mirar de crear aliances entre els mercats i els governs dels països productors i consumidors. Fer l’agricultura sostenible atractiva econòmicament i desincentivar la conversió de vegetació nativa en conreus, protegir els petits productors més vulnerables… Una de les millors maneres de fer-ho és posant esforços en els mercats que més demanen aquests productes i enfortir la legislació per frenar la tala il·legal.
Falten dades per millorar les mesures
L’estudi, però, també apunta tres punts bàsics on cal més informació per millorar els esforços. En primer lloc, sense dades més exhaustives sobe la desforestació és difícil veure tendències clares. En segon lloc, excepte en els casos de la palma d’oli i la soia, falten dades de la coberta i l’expansió dels conreus d’altres productes, especialment pel que fa a les pastures. Finalment, tot i que se sap molt sobre les selves tropicals, hi ha molta menys informació sobre els boscos secs i també sobre els d’Àfrica.
Tot plegat és molt preocupant, especialment en la situació actual, ja que aquests impediments no permeten emprendre accions clares per aturar la desforestació. No obstant això, els investigadors reclamen un canvi en els esforços per donar-los més efectivitat i aturar la desforestació i la destrucció d’ecosistemes, promovent el desenvolupament rural sostenible.
