La directora d’Energia i Desenvolupament de l’Institut Breakthrough de Berkeley, a Califòrnia (Estats Units), afirma que la prohibició global dels combustibles fòssils pot tenir efectes molt perjudicials en els més pobres del món i, especialment, en les dones. En un article a la revista ‘Nature’, Vijaya Ramachandran recorda que els combustibles de mala qualitat causen milions de morts prematures cada any i que l’accés a combustibles més segurs i eficients, encara que siguin fòssils, podria tenir avantatges importants per a aquestes persones i, també, pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic.
2.600 milions de persones exposades a combustibles de mala qualitat
A dia d’avui, afirma, uns 2.600 milions de persones no tenen accés a combustibles nets i cuinen en focs oberts o fogons de querosè, carbó, fusta, restes animals o altres formes de biomassa. A més, citant dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), apunta que 3,8 milions de persones moren prematurament cada any per malalties relacionades amb la pol·lució de l’aire a les seves llars, i que cuinar amb biomassa sense preparar causa més morts que la tuberculosi, la malària i el VIH junts.
Aquest impacte és especialment greu per a les dones i les nenes, que són les que cuinen normalment i passen més temps a casa. A més, aconseguir combustible el fa perdre temps, seguretat i ingressos perquè podrien estar o bé anant a l’escola o bé treballant. Així, aquesta crisi de salut pública es pot atribuïr alhora al patriarcat i a la pobresa.
El GLP pot suposar una gran millora
En aquest sentit, afirma que milions de dones han millorat la seva situació accedint a combustibles més nets, especialment el gas liquat del petroli (GLP), que considera “la solució més neta i escalable” per a la salut de les dones i les persones més pobres. No obstant això, el GLP és un combustible fòssil i, tot i que contamina menys, emet gasos d’efecte hivernacle, i hi ha països com Alemanya i Noruega, que consumeixen i exporten grans quantitats d’aquests combustibles, que volen prohibir finançar nous projectes als països pobres.
Ramachandran considera aquesta actitud “puritana” i “dolenta pel clima”, a més de deixar milers de milions de dones “respirant fums perillosos”. Així, conclou, els països occidentals haurien d’adoptar una estratègia “més sensible” per posar remei al que és, clarament, “una crisi de salut pública”.
Alhora, el darrer informe de l’ONU sobre els avenços en els Objectius de Desenvolupament Sostenible deixa clar que el món va endarrerit a l’hora d’invertir en aquest sentit, ja que cada any caldrien 4.500 milions de dòlars en inversions per aconseguir l’accés universal a combustibles nets per a cuinar i, de moment, els països rics només aporten 130 milions de dòlars anuals.
Les dades poden una eina crucial
Per posar-hi remei, Ramachandran proposa recollir dades sobre l’accés a aquests combustibles, que puguin ajudar els polítics i acceleri el progrés. A dia d’avui, l’OMS dóna dades sobre el seu ús, però hi ha anys on no hi ha dades per a alguns països, cosa que dificulta implementar les mesures necessàries.
A més, l’experta també posa moltes esperances en un estudi sobre cuines de GLP i de distribució de combustible que s’està fent a 3.200 llars a l’Índia, Guatemala, Perú i Ruanda. L’objectiu és, després de donar fogons de GLP i subministrament per a 18 mesos en algunes d’aquestes llars, comparar els resultats en paràmetres de salut com el pes dels nadons en néixer o la incidència de la pneumònia. A més, es mesura els nivells de partícules, monòxid de carboni i carbó negre a les cuines, contaminants resultants de la combustió de biomassa a baixa temperatura.
Una crida contra la hipocresia d’Occident
Potser així, espera, “els legisladors dels països rics” deixaran de dir que donen suport a l’empoderament de les dones alhora que s’interessen principalment per la “mitigació climàtica simplista” i a “coaccionar” països petits perquè es comprometin a reduir les seves emissions. “La ironia”, apunta, és que els combustibles de cuina nets són molt millors pel medi ambient que els que fan servir, ja que el carbó negre, tot i que és un contaminant de curta durada, contribueix molt més a l’escalfalment global que el diòxid de carboni.
Així doncs, conclou, en comptes de prohibicions mundials dels combustibles fòssils, una “aproximació intel·ligent i basada en les dades” seria molt més bona opció per protegir el clima alhora que les persones més vulnerables dels països en vies de desenvolupament.
