Gràcies als ultrasons, un equip d’investigadors austríacs ha descobert els secrets d’alguns arbres per resistir a sequeres continuades i sobreviure. En un aritcle publicat a ‘Plant Biology’, expliquen com han dut el laboratori al bosc per mirar d’estudiar diverses espècies i veure per què alguns són capaços de continuar vivint i d’altres, en canvi, comencen a morir ràpidament.
Convertir el bosc en un laboratori
Els científics sabien que els teixits dels arbres podien tenir la resposta a per què alguns arbres poden recuperar-se i altres no, però dur un arbre al laboratori per escanejar-lo és impossible. És per això que sovint els estudis es fan en plantes o en arbres joves, i pot ser que algunes característiques no es puguin observar amb claredat si no és en exemplars més vells.
Així doncs, l’equip va anar a un bosc a les afores de Munic (Alemanya) i va col·locar sensors d’ultrasons resistents a l’aigua a dues espècies diferents d’arbres madurs: el faig europeu, molt més resistent a la sequera; i l’avet roig, que no ho és tant. Alguns d’ells van ser coberts per impedir que hi arribés la pluja, creant sequeres artificials. Gràcies a això, es va poder observar que els arbres estressats per la sequera emetien més ultrasons, que rebotaven en petites bombolles d’aire, embolismes presents a l’interior dels arbres a causa de la sequera i de què n’hi havia molts més als avets que no pas als faigs.
Una diferència oculta
Això és sorprenent perquè, en teoria, els faigs semblen menys conservadors pel que fa a l’aigua, si més no per damunt del terra. Normalment els arbres poden prevenir els embolismes tancant els porus de les fulles, però això també talla el subministrament de diòxid de carboni. Així doncs, es troben en la posició d’haver de triar entre morir de set o de gana.
Els faigs, però, tenien menys embolismes tot i que mantenen els porus oberts més temps que els avets. Això és, potser, perquè les seves rrels són més profundes i arriben on hi ha més reserves d’aigua. Per comprovar-ho, els investigadors van remullar el terra i van observar com tots els arbres es recuperaven i els embolismes s’omplien d’aigua. En mesurar la resistència a la corrent elèctrica, però, que indica el nivell d’humitat a l’interior dels troncs, els faigs continuaven buits, de manera que amb una sola pluja no n’hi havia prou perquè es recuperessin mentre que els faigs sí que ho feien.
Aquests resultats són importants perquè les espècies més resistents a la sequera es faran més habituals a mesura que avanci el canvi climàtic. Això vol dir que la composició dels boscos del futur podrien canviar, amb conseqüències desconegudes per a les altres plantes i per als animals que hi viuen.
