Els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més habituals a causa del canvi climàtic i això, tot i que sovint ens faci pensar més aviat en els incendis, també inclou un augment de les pluges torrencials i les inundacions. En agricultura, això suposa el 15% de les pèrdues a les collites arreu del món. En un article publicat a ‘Plant Physiology’, un equip internacional de científics afirma que ha trobat una manera de fer que els conreus siguin més resistents a les inundacions, induïnt la posada en marxa d’una mena de ‘mode d’emergència’ que en millora la supervivència.

L’etilè, una hormona clau

Les plantes tenen nivells de resistència a les inundacions que varien enormement. Les arrels d’una patata, per exemple, moren al cap de només dos dies, asfixiades per la manca d’oxigen, mentre que l’arròs pot viure tota la seva vida en camps inundats. Els investigadors van fer servir una brassicàcia, Arabidopsis thaliana, per estudiar la resistència a les inundacions, ja que aquesta planta és l’organisme model per aquest tipus de recerques.

Un estudi anterior havia demostrat que l’etilè, una hormona de les plantes, fa ‘saber’ a les plantes que es troben submergides, activant el sistema d’emergència que les ajuda a sobreviure més temps sense oxigen. Aquesta hormona, que produeixen totes les cèl·lules de les plantes, s’escampa per l’aire i, per tant, la seva acumulació indica que estan envoltades d’aigua. Pretractant les plantes amb aquesta hormona abans que es produeixin les inundacions, doncs, podia ser que es milloressin les probabilitats de supervivència de les plantes.

La inundació d'un camp de blat, com aquest d'Anglaterra, pot matar o malmetre gran part de les plantes i destruir la collita | Wikimedia Commons
La inundació d’un camp de blat, com aquest d’Anglaterra, pot matar o malmetre gran part de les plantes i destruir la collita | Wikimedia Commons

Un experiment molt revelador

Els experiments van consistir a fer precisament això amb les Arabidopsis thaliana i, posteriorment, posar-les en un recipient sense llum ni oxigen. Tal com es pensava, les que havien estat preexposades a l’etilè van sobreviure durant més temps, aturant el creixement de les arrels i canviant el sistema de producció d’energia de les cèl·lules a altres que no necessitaven oxigen. A més, la presència d’etilè també les va ajudar a protegir-se dels radicals de l’oxigen, que s’acumulen en situació d’anòxia.

Gràcies a aquest experiment, i a la millora de la comprensió de la senyalització molecular que comporta, es podrà començar a estudiar a fons com aconseguir que els conreus siguin més resistents a les inundacions i ajudar a reduir l’impacte del canvi climàtic en la producció d’aliments, una de les amenaces més importants de les properes dècades.

Més notícies
El blat és un dels conreus més estesos del món i un dels que podria patir més els efectes del canvi climàtic, posant en perill el subministrament mundial d'aliments

Inventen un ‘súper blat’ que pot creixer en sòls salinitzats

Aquest tipus de conreus poden ser importantíssims durant les properes dècades
:  - Mobile
Camps de conreu de cereals  | DIBA

Reduir la contaminació de l’aire augmentaria la productivitat dels conreus

Els òxids de nitrogen afecten el creixement de les plantes
:  - Mobile
Els sírfids, com aquest posat en una calèndula, són un gran enemic de les plagues a qui es pot oferir un hàbitat agradable enmig dels conreus | IRTA

Sembrar flors silvestres entre els cultius ajuda a combatre plagues

L'IRTA prova aquesta estratègia per convertir els camps en albergs de biodiversitat i afavorir el control biològic
:  - Mobile
Un canvi en l'alimentació faria més per la sostenibilitat del sector que no pas el decreixement | Jan von Holleben

El decreixement no faria sostenible el sistema alimentari global

Un estudi afirma que combinar un canvi en la dieta, posar preu a les emissions i repartir la riquesa és el millor camí
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix