Els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més habituals a causa del canvi climàtic i això, tot i que sovint ens faci pensar més aviat en els incendis, també inclou un augment de les pluges torrencials i les inundacions. En agricultura, això suposa el 15% de les pèrdues a les collites arreu del món. En un article publicat a ‘Plant Physiology’, un equip internacional de científics afirma que ha trobat una manera de fer que els conreus siguin més resistents a les inundacions, induïnt la posada en marxa d’una mena de ‘mode d’emergència’ que en millora la supervivència.
L’etilè, una hormona clau
Les plantes tenen nivells de resistència a les inundacions que varien enormement. Les arrels d’una patata, per exemple, moren al cap de només dos dies, asfixiades per la manca d’oxigen, mentre que l’arròs pot viure tota la seva vida en camps inundats. Els investigadors van fer servir una brassicàcia, Arabidopsis thaliana, per estudiar la resistència a les inundacions, ja que aquesta planta és l’organisme model per aquest tipus de recerques.
Un estudi anterior havia demostrat que l’etilè, una hormona de les plantes, fa ‘saber’ a les plantes que es troben submergides, activant el sistema d’emergència que les ajuda a sobreviure més temps sense oxigen. Aquesta hormona, que produeixen totes les cèl·lules de les plantes, s’escampa per l’aire i, per tant, la seva acumulació indica que estan envoltades d’aigua. Pretractant les plantes amb aquesta hormona abans que es produeixin les inundacions, doncs, podia ser que es milloressin les probabilitats de supervivència de les plantes.
Un experiment molt revelador
Els experiments van consistir a fer precisament això amb les Arabidopsis thaliana i, posteriorment, posar-les en un recipient sense llum ni oxigen. Tal com es pensava, les que havien estat preexposades a l’etilè van sobreviure durant més temps, aturant el creixement de les arrels i canviant el sistema de producció d’energia de les cèl·lules a altres que no necessitaven oxigen. A més, la presència d’etilè també les va ajudar a protegir-se dels radicals de l’oxigen, que s’acumulen en situació d’anòxia.
Gràcies a aquest experiment, i a la millora de la comprensió de la senyalització molecular que comporta, es podrà començar a estudiar a fons com aconseguir que els conreus siguin més resistents a les inundacions i ajudar a reduir l’impacte del canvi climàtic en la producció d’aliments, una de les amenaces més importants de les properes dècades.
