Un investigador de la Universitat de Waterloo, al Canadà, ha informat en un article a la revista ‘AIP Advances’ del descobriment del que afirma que és un forat a la capa d’ozó set vegades més gros que el que hi ha a l’Antàrtida. Segons afirma Qing-Bi Lu, el forat es troba sobre les regions tropicals de la Terra i hi podria haver estat des dels anys vuitanta.
Es defineix un “forat” de la capa d’ozó com una zona de superfície significativa on durant períodes de temps llargs –tot l’any, en aquest cas– la concentració d’ozó a l’estratosfera és com a mínim un 25% inferior a la mitjana. En aquest cas, la disminució de la presència d’ozó a les capes baixes de l’estratosfera, damunt dels tròpics, és comparable al famós forat de la capa d’ozó que apareix sobre l’Antàrtida cada primavera, però és set vegades més extens.
“Una gran preocupació global”
Tenint en compte que els tròpics suposen la meitat de la superfície del nostre planeta i que la meitat de la població mundial hi viu, el mateix Lu afirma que l’existència d’aquest forat podria causar “una gran preocupació global”. Al cap i a la fi, l’aprimament de la capa d’ozó pot dur a un augment de la radiació ultravioleta a la superfície del planeta, incrementant el risc de càncers de pell i de cataractes, debilitant el sistema immunològic dels humans, fent caure la productivitat agrícola i, és clar, afectant negativament organismes i ecosistemes aquàtics.
El descobriment d’aquest forat és una sorpresa perquè no s’ha fet pels mètodes fotoquímics habituals, sinó amb un model basat en la reacció dels electrons a causa de l’arribada de raigs còsmics que, a més, apunta que tant el forat de l’Antàrtida com el tropical es basen en el mateix mecanisme físic. A tots dos llocs, el 80% de la pèrdua d’ozó és al centre del forat, és a dir, a l’equador en el cas del forat dels tròpics. De fet, alguns informes apunten que aquest fenomen ja està posant en perill grans poblacions i que la radiació ultravioleta que hi arriba és molt superior a l’esperada.
Un problema antic
A mitjans dels anys setanta, els científics van començar a alertar que la capa d’ozó, que absorbeix la majoria de la radiació ultravioleta, podria haver-se buidat a causa dels productes químics industrials, especialment a causa dels CFCs. El 1985, el descobriment del forat de la capa d’ozó de l’Antàrtida va confirmar que, efectivament, els CFCs estaven tenint aquests efectes, i malgrat que el Protocol de Montreal els va prohibir, i que els seus efectes s’han notat, tot indica que l’aprimament de la capa d’ozó ha continuat.
En el cas de les zones tropicals i polars, els forats que hi ha a la capa d’ozó tenen un paper molt important en la regulació de les temperatures de l’estratosfera, reflectint la formació de tres “forats de temperatura” globals. Aquest descobriment, doncs, podria ser molt important per entendre millor el canvi climàtic a nivell global, a més dels canvis en la radiació i els efectes negatius que té en la salut de les persones i els ecosistemes de les regions tropicals.
