La fusta morta dels arbres del bosc és un gran refugi de vida i també un amagatall i una font d’aliment per a fongs, insectes i altres animals. És per això que caldria deixar-la allà on és sempre que fos possible, és a dir, actuant només si la seva presència suposa un augment del risc d’incendi. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe de síntesi ‘Fusta morta i risc d’incendi a Europa’ que ha estat elaborat pel projecte BioAgora amb la participació del Centre de Recursos Ecològics i Aplicacions Forestals (CREAF).
La fusta morta, un gran perill d’incendi?
La nova Llei de Restauració de la Natura de la UE, de fet, vol fer un seguiment de la fusta morta als boscos i augmentar-la per ajudar a recuperar la biodiversitat. Hi ha col·lectius, però, que l’assenyalen com un gran perill d’incendi que ha de ser eliminat ràpidament. Cal saber, doncs, què fer amb la fusta morta del bosc i la que poden generar les sequeres, les plagues i les ventades.
L’informe conclou que la fusta morta de grans dimensions és poc rellevant de cara al risc d’incendis i que en canvi és molt valuosa per al manteniment de la biodiversitat. Així, si bé representa una part del combustible disponible, és una fusta poc inflamable que no necessàriament augmenta el risc d’incendi. De fet, l’estudi diferencia la fusta morta gruixuda, poc inflamable, que crema lentament i important per a la salut dels boscos; de la fusta morta fins, branques i branquillons que poden ser més perillosos.
L’informe també fa recomanacions adaptades a cada escenari. En zones amb risc alt d’incendi, per exemple, es suggereix una gestió forestal específica per impedir la propagació del foc o recuperar els processos naturls com els incendis de baixa intensitat, una eina efectiva per reduir el risc de focs greus i que alhora afavoreix la biodiversitat. Les cremes redueixen la càrrega de combustible fi i deixen la esta en bones condicions.
Les particularitats dels boscos mediterranis
En els ecosistemes mediterranis, a més, el document alerta que hi ha molt poca fusta morta i que caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. Els troncs més gruixuts, de fet, fins i tot poden augmentar la humitat del sòl i a dificultar la propagació del foc de superfície. Com diu Josep Maria Espelta, investigador del CREAF, en moments puntuals de sequera i plagues caldria avaluar la possibilitat de treure “aquella de petites dimensions que actua com a combustible fi” però, alhora, “conservar alguns dels trossos més grans”, que tenen més valor des del punt de vista de la biodiversitat i són menys problemàtics de cara als incendis.
Els boscos de la conca mediterrània són pobres en nutrients i pateixen sequeres freqüents. En aquest context, els científics estan d’acord que cal mantenir-hi part de la fusta morta per conservar-los amb bona salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Primer, perquè la fusta morta és l’hàbitat de moltes espècies, i també perquè aporten humitat, permetent prosperar moltes formes de vida i reduint l’evaporació.
Aquests boscos, a més, són dels més propensos als incendis, però tenen una llarga història de gestió forestal intensa que ha fet que avui hi hagi molt poca fusta morta de grans dimensions i, de fet, el risc més important és a l’augment de la continuïtat horitzontal i vertical de la massa forestal, provocada per la disminució de la gestió foretal i la silvopastura durant molts anys.
