Catalunya és un dels països amb més boscos d’Europa, amb una superfície forestal en relació al total superior a la de Suïssa o el Canadà. Malgrat això, continua important fusta: dels boscos catalans només n’aprofita entre el 5% i el 10% per a la construcció. La resta es fa servir per fer combustible o embalatges, una realitat que, des del sector forestal, s’espera revertir. La fusta per a construcció sostenible viu un moment d’auge i cada cop són més les empreses, particulars i institucions que hi aposten. La catalana té totes les qualitats necessàries i el sector ho veu com una oportunitat per millorar la gestió dels boscos i salvar-los de grans incendis forestals.

Fa 10 anys, l’arquitecte Josep Bulesch va construir a Lleida una casa positiva –que genera més energia de la que produeix– amb fusta. Des de llavors s’ha anat especialitzant i ara és tot un referent: en construeix unes 10 l’any i sempre que pot utilitza fusta del país perquè així aconsegueix dinamitzar l’economia local, minimitzar l’impacte ambiental i millorar la gestió forestal. Per l’arquitecte, la fusta catalana té compleix les necessitats de la construcció i, si no s’utilitza prou, és perquè “cal desenvolupar una indústria al darrera i aconseguir que no sigui més fàcil importar la fusta del centre o nord d’Europa que portar-la dels nostres boscos”.

L'empresa Fustes Sebastia de Rialp, al Pallars Sobirà | ACN
L’empresa Fustes Sebastia de Rialp, al Pallars Sobirà | ACN

Hi concorda en Jordi Gené, responsable de l’Institut Català de la Fusta (INCAFUST), que té per finalitat promoure el desenvolupament i reconeixement de la fusta catalana. Gené creu que la clau està en la demanda i, fins ara, no n’hi ha hagut prou per desenvolupar una indústria al darrera. Ara la situació està canviant, i cada cop hi ha més gent que veu la fusta com un material sostenible ideal per a la construcció. De fet, les constructores ho reconeixen. És el cas de la berguedana Clau 21 que, en cinc anys, ha vist com la demanda de cases sostenibles creixia un 30%. La fusta és un dels materials de construcció més demanats i com explica la seva cogerent, Rosa Prat, molts clients demanen que la fusta sigui del país. Una condició que no sempre es pot donar.

Iniciatives que aposten i posen en valor la fusta local

Una de les primeres empreses d’aquí que va apostar per la fusta local del Pirineu és el Grup Sebastia, amb seu a Rialp (Pallars Sobirà). De fet, als 90 van ser la primera empresa de l’Estat en certificar la fusta extreta dels boscos catalans. “Ho fem amb el ferm convenciment que la fusta del país té molts avantatges i té un millor comportament estructural que moltes de les fustes que puguin venir d’Europa”, relata el responsable comercial i de màrqueting de Sebastia, Sergi Sebastia, que fabrica entre quatre i cinc cases al mes i té com a principals mercats Catalunya, Andorra i el sud de França. També està creixent la demanda de construcció amb fusta a les Balears i al nord d’Espanya. Un dels seus punts forts, diu Sebastia, és que també es dediquen a la primera transformació: compren la fusta a subhastes públiques i la traslladen del bosc fins a la serradora, on fabriquen els productes. Comprar la fusta a l’estranger pot comportar inconvenients com els que s’estan donant actualment: “hi ha manca de matèria primera i s’ha incrementat molt el preu de la fusta”. De fet, és una situació que noten moltes constructores catalanes com la berguedana Macusa, que explica que el preu d’alguns productes gairebé s’ha doblat respecte fa un any.

El taller de Macusa, a Olvan | ACN
El taller de Macusa, a Olvan | ACN

Del totxo a la fusta

L’interès creixent per la construcció sostenible ha portat moltes empreses a reorientar la seva activitat. Un exemple és Macusa, una empresa familiar ubicada a Olvan (Berguedà) que dóna ocupació a una trentena de treballadors. El seu responsable, Xavier Guitó, assegura que han notat “un auge” de la demanda, sobretot a nivell particular però també per part de l’administració. On també han notat un augment de la demanda de fusta per a la construcció és a Jordi Mallarach S.A, nascuda el 1959 a Olot i que, el 2010, va adquirir Matioska de Sant Pau de Segúries (Ripollès), especialitzada en cases de fusta. Calculen que el sector ha crescut un 15% en els últims anys, un augment que també han viscut a l’empresa. “Hem contractat més gent a l’oficina tècnica, per dibuixar i assessorar arquitectes, i ara el grup té unes quaranta persones”, explica el gerent, Pere Mallarach.

Un dels seus punts forts, creu, és que s’adapten a les demandes del client i no ofereixen un producte estandarditzat. També treballen en construcció modular i tenen molta demanda de càmpings de Barcelona i Girona que els encarreguen bungalows. “La gent ha entès que el canvi climàtic ha vingut per quedar-se i la construcció en fusta aporta l’estalvi energètic, menys petja energètica i salubritat”, detalla. I ara, amb la pandèmia, la gent valora més viure en un ambient “sense elements volàtils com plàstics”, afegeix. L’empresari destaca que la fusta permet una gran varietat d’acabats i de colors, fins i tot tècniques poc conegudes com és la del ‘Shou-Sugi-Ban’, una tècnica japonesa mil·lenària basada en la fusta cremada. “Els primers mil·límetres queden carbonitzats de la capa exterior de la fusta i s’evita un manteniment però també fongs, insectes i els raigs ultraviolats”, que la malmeten amb el temps. El resultat, segons Mallarach, és una fusta negra molt vistosa. Van començar important-la d’Anglaterra, Holanda i altres punts del centre d’Europa però des de fa un temps han passat a fer-ho ells amb diferents fustes, segons la demanda dels clients.

L'exterior d'una casa de fusta carbonitzada al Ripollès | ACN
L’exterior d’una casa de fusta carbonitzada al Ripollès | ACN

Dificultats per accedir a la fusta local

El gerent de Jordi Mallarach S.A explica que el 95% de la fusta amb la que treballen és importada, sobretot del centre d’Europa i Escandinàvia, si bé una part és de Catalunya. Admet que caldria un fort impuls de les administracions per fer que el país pogués aprofitar la fusta dels boscos catalans com han fet altres indrets com al País Basc. “Seria beneficiós per a les serradores del país i propietaris forestals” i molt especialment per avançar cap a la sostenibilitat i els productes de km 0. En el mateix cas es troben a l’empresa Macusa, que han d’importar-la del centre i nord d’Europa per manca d’oferta de fusta catalana. “No hi ha una indústria que cobreixi la demanda de fusta constructiva. La demanda és superior a l’oferta”, lamenta el seu responsable, Xavier Guitó. Tot i això, assegura que, si es fa una bona gestió forestal, hi haurà oferta i serà competitiva.

Nou comentari