Per bé que els defensors del decreixement fa temps que afirmen que el creixement econòmic és dolent pel medi ambient, aturar-lo en el sector de l’alimentació no faria que fos sostenible. En un article publicat a ‘Nature Food’, un equip de l’Institut de Postdam per a la Recerca de l’Impacte Climàtic ha fet servir per primera vegada un model quantitatiu d’usos del sòl i producció d’aliments per calcular els efectes i l’eficiència del decreixement en les emissions del sector.
El resultat és que, en realitat, combinar un canvi en la dieta, posar un preu a les emissions i repartir millor la riquesa podria aconseguir que l’alimentació fos neutra en carboni a finals d’aquest segle donant, alhora, dietes més sanes a una població cada cop més gran. Encongir el sector alimentari no reduïria gaire les emissions i que el que cal és transformar-lo a fons.
El camí a la salut i la sostenibilitat
Això vol dir consumir el que cal a nivell nutricional, eliminar el malbaratament alimentari i tenir una dieta més equilibrada, amb més vegetals i menys proteïna animal. A més, també cal produir aliments de maneres menys agressives, dosificant els fertilitzants o canviant els conreus per altres de més productius. Finalment, posar preu a les emissions també augmentaria els esforços del sector per reduir-les. Tot plegat, conclou el document, podria reduir enormement les emissions de CO2 de la indústria alimentària.
El model actual és insostenible amb decreixement o sense
Al cap i a la fi, l’alimentació és responsable, si tenim en compte tota la cadena de subministraments, d’una tercera part de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. És per això que els científics van mirar de calcular que passaria si decreixés, creant una sèrie d’escenaris simulats per veure com canviaria tot. La conclusió és que, sigui quin sigui el creixement, la producció actual d’aliments és totalment insostenible.
En canvi, quan els científics van introduir canvis en la dieta, guanys en eficiència i incentius a la descarbonització, els resultats van canviar, mostrant una millora de la nutrició de tots els consumidors, emissions més baixes… i una menor activitat econòmica. Així doncs, en aquest cas, el decreixement seria una conseqüència de la transformació sostenible del sector, i no pas al revés.
Una dada important, però, és que aquesta transformació provocaria un lleuger augment del preu del menjar que, com sempre, notarien especialment els més pobres. Així doncs, conclou l’estudi, qualsevol transformació d’aquest tipus ha d’incloure polítiques d’impostos ben pensades, compensacions socials al preu del CO2 i un repartiment internacional de la riquesa.
