El delta de l’Ebre i la zona que hi ha al voltant són, “sense cap mena de dubte”, els millors indrets per al cultiu d’algues per a consum humà. Juntament amb la zona de l’Ametlla de Mar i Roses, és la zona amb les condicions més òptimes per a la implantació d’aquest sector productiu de l’economia blava, segons es va afirmar aquest divendres a partir de les conclusions d’un informe en aquest sentit encarregat pel Departament d’Acció Climàtica.

Estudiant una de les indústries del futur

En el marc d’una jornada sobre el possible desenvolupament d’aquesta indústria al nostre país i que va tenir lloc a la Ràpita, es va posar de manifest el gran potencial d’aquest tipus d’aqüicultura per produir aliments saludables i nutritius alhora que es duu un impacte positiu al medi ambient on té lloc, contribuint a restaurar els ecosistemes costaners degradats.

En aquest sentit, l’informe remarca que el delta de l’Ebre compleix la condició indispensable pel cultiu de macroalgues, una gran qualitat de nutrients que, en aquest cas, procedeixen dels excrements dels mol·luscs cultivats a la zona i que no arriben a ser utilitzats pel fitoplàncton. Així, les badies de la zona són un escenari perfecte per combinar la producció d’algues i bivalves en condicions idònies, com també les dóna l’aqüicultura de tonyina, orada i llobarro que es duu a terme a l’Ametlla de Mar i a Roses.

El cultiu d'algues, poc desenvolupat a casa nostra, és una pràctica habitual en altres indrets del món | Wikimedia Commons
El cultiu d’algues, poc desenvolupat a casa nostra, és una pràctica habitual en altres indrets del món | Wikimedia Commons

Diverses espècies candidates

A l’estudi s’especifiquen vuit espècies d’algues mediterrànies com les més adients per al cultiu a la costa catalana. Entre elles hi ha les Gracilaria, que s’utilitzen com a additiu a la indústria alimentària i per alimentar humans i espècies aqüícoles; les Codium, molt estudiades per a l’obtenció de productes farmacològics, o les Ulva, emprades pel consum humà i animal però que també són objecte d’estudis en medicina regenerativa per les seves propietats antivirals, antioxidants, anticoagulants i anticancerígenes.

A més, com hem vist, aquest cultiu té beneficis importants pels serveis ecosistèmics que duu, formant hàbitats, captant CO2 i reduint els nivells d’eutrofització. És per això, entre d’altres coses, que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i la Unió Europea la volen impulsar arreu del món com a part d’un nou paradigma de negoci que contribueixi a la sostenibilitat alimentària i a reduir l’impacte ambiental i climàtic de la producció de menjar.

Més notícies
La llet de soia és una de les principals alternatives comercials a la llet de vaca i, no obstant això, no s'hi pot comparar pel que fa a valor nutricional | Piqsels

El valor nutricional, l’assignatura pendent de la ‘llet’ vegetal

El seu contingut en calci i en vitamina D continua sent massa baix, especialment per als infants
:  - Mobile
Les ostres han estat consumides arreu del món des de fa milers d'anys, i no sempre han estat considerades una delicadesa | Piqsels

Austràlia i Amèrica del Nord ja tenien granges d’ostres fa milers d’anys

Un nou estudi revela que els pobles nadius n'extreien quantitats enormes però de manera sostenible
:  - Mobile
Piscifactoria

El metà, de gas d’efecte hivernacle a ajuda a la seguretat alimentària

Un estudi demostra que es pot convertir en menjar per a peixos, augmentant la producció de les piscifactories
:  - Mobile
Vaixell pesquer tornant al port al sud de l'estat espanyol  | Hernán Piñera (Flickr)

La Comissió Europea proposa el desenvolupament d’una economia blava sostenible

La contaminació, la sobrepesca i la destrucció d’hàbitats, juntament amb la crisi climàtica, amenacen la biodiversitat
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix