Una empresa del Canadà, Oneka Technologies, ha dissenyat plantes dessalinitzadores flotants que funcionen amb l’energia de les onades. En un article publicat per la cadena britànica BBC, la cap d’innovació de la companyia, Susan Hunt, explica com han creat aquests sistemes que tenen per objectiu alleugerir l’estrès hídric d’una manera més sostenible, amb petites unitats al mar en comptes de grans infraestructures costaneres.
Un problema global
A dia d’avui hi ha més de 300 milions de persones al món que depenen de l’aigua dessalinitzada per a cobrir les seves necessitats hídriques. Hi ha més de 21.000 plantes, gairebé el doble de les que hi havia fa 10 anys, i l’augment de la població, les sequeres i altres problemes associats posen cada vegada més pressió a les reserves d’aigua dolça del planeta. Actualment, de fet, com a mínim la meitat de la població mundial pateix estrès hídric sever durant un mes a l’any.
Els problemes de la dessalinització
Les plantes dessalinitzadores, habitualment, obtenen l’energia de la crema de combustibles fòssils, però això, és clar, també és un problema per la necessitat de descarbonitzar l’economia mundial. A més, les grans plantes consumeixen moltíssima energia per retirar la sal de l’aigua, i el creixement de la demanda d’aquestes infraestructures pot ser un problema cada vegada més gran en el futur.
En general, hi ha dues grans maneres de dessalinitzar l’aigua: una és la tèrmica, evaporant l’aigua i deixant la sal enrere, un mètode energèticament molt costós. També hi ha una altre opció l’òsmosi inversa, en què l’aigua passa per una membrana semipermeable que captura la sal, un mètode força intensiu energèticament però no tant com l’anterior. Totes dues maneres, a més, generen com a residus unes salmorres amb una concentració altíssima de sal que, si s’aboca al mar, pot crear zones on la vida marina és impossible.
Una proposta alternativa molt prometedora
En el cas de les màquines d’Oneka, en canvi, suren en boies ancorades al fons marí i que, fent servir el sistema d’òsmosi inversa, alimentada amb les onades, es dessalinitza l’aigua. Les boies absorbeixen energia de les onades i la converteixen en força mecànica per captar aigua de mar, fer-la passar pel sistema i bombar l’aigua dolça resultant cap a terra ferma. Un sistema purament mecànic i que no fa servir l’electricitat en cap moment. Pel que fa a les salmorres, es barreja amb l’aigua de mar que capten les màquines però que no passa per la membrana, tornant-la a alliberar al mar amb una salinitat que és un 25% més que l’original, una concentració molt més baixa que la de les grans dessalinitzadores.
Com que aquests aparells només necessiten onades d’un metre d’alçada per funcionar, són aptes per a tot tipus de mars, i l’empresa espera poder començar a comercialitzar-les l’any vinent. Les construeixen en tres mides diferents, la més gran de les quals, de vuit per cinc metres, pot produir fins a 49.000 litres d’aigua de boca al dia. Aquests aparells es poden ancorar els uns amb els altres, surant a la superfície i respectant el medi marí.
