Preguntar a la ciutadania sobre la sequera pot donar resultats interessants. Alguns assenyalaran el malbaratament, altres el canvi climàtic, altres la falta d’infraestructures… L’Observatori Ciutadà de la Sequera espanyol ha elaborat un informe precisament sobre això, el coneixement de la població sobre la sequera i l’ús de l’aigua, i ha detectat quins són els equívocs més habituals.
Un coneixement amb buits importants
En general, sembla que la població de l’estat espanyol creu que la tecnologia pot solucionar la crisi de l’aigua, que l’aigua que no es fa servir i arriba al mar és un malbaratament o, també, que l’agricultura intensiva és un dels sectors que més aigua consumeix però atribuïnt-li només un 50% de la demanda en comptes del 80% que suposa realment.
El problema de l’aigua és ben conegut per la població, amb gairebé un 60% afirmant que no tenim prou aigua i que no es pot augmentar el consum. Això és especialment cert en persones que han patit una sequera intensa darrerament. Pel que fa a les solucions a llarg termini, un 55% de les persones creu que aprofitar millor els aqüífers és una bona idea i que el millor des del punt de vista de la gestió és reutilitzar les aigües residuals i aprofitar les del mar.
Segons la investigadora del CREAF, Annelies Broekman, alerta que cal “anar amb compte” amb aquestes visions, que poden crear “falses expectatives”. D’una banda, els aqüífers estan al límit i en risc de degradar-se, cosa que empitjoraria l’escassetat. L’espanyol és el tercer estat europeu amb més explotació de les reserves d’aigua en relació a la disponibilitat, després de Xipre i Grècia i amb els rius Segura, Xúquer i Guadiana com els que pateixen més.
La tecnologia no és suficient
D’altra banda, les solucions tecnològiques no són suficients. Les dessaladores, recorda Broekman, “encareixen molt l’aigua”, tant pel cost energètic com per l’impacte ambiental que tenen. L’abocament de salmorres al mar a prop d’aquestes instal·lacions, per exemple, és habitual. Poden ser un suport per a moments puntuas, però no són “la solució a la crisi de l’aigua que tenim”. D’altra banda, l’opció de l’ús d’aigües residuals té “moltes limitacions pels costos energètics i econòmics de la depuració”.
Reduir el consum i protegir les masses d’aigua
La clau, doncs, és organitzar l’ús de l’aigua a la baixa i restaurar i protegir totes les masses d’una conca per assegurar la salut dels ecosistemes i la disponibilitat per a usos humans. Una situació de què, malauradament, estem molt lluny. El problema de base és creure que cal aprofita cada gota com sigui abans no arribi al mar. Aquesta posició és defensada pel 47% dels enquestats, esdevenint “un mite” que, com diu l’experta del CREAF Anabel Sánchez, “ha percolat a la societat”, emfatitzant el valor productiu de l’aigua ignorant que també depèn de la salut del sistema hidrològic i del ecosistemes vinculats.
Així, l’arribada d’aigua de rius i aqüífers al mar és elemental tant per als ecosistemes com per als humans, ja que quan falla ens quedem sense platges, el mar es queda sense nutrients, afectant els peixos que consumim, i en canvien tant la temperatura com la salinitat. Un gran exemple és el delta de l’Ebre, que sense els sediments que retenen els embassaments de la conca està desapareixent progressivament.
Errors en la distribució del consum d’aigua
Finalment, un darrer punt interessant de l’informa és qui gasta més aigua. En la separació per sectors, la majoria de la població apunta a l’agricultura i la indústria, cosa certa, però el sorprenent és que només un 7% dels enquestats encerta en indicar que el reg de cultius suposa un 80% de l’aigua disponible, amb la majoria situant-ho al voltant del 50%.
No obstant això, hi ha grans diferències en el consum d’aigua segons el tipus d’agricultura. Així, la majoria se l’enduu l’agroindústria més intensiva, mentre els altres models d’explotació tenen demandes més reduïdes. Això també hauria de ser tingut en compte a l’hora de modificar el nostre consum d’aliments i també per mantenir un món rural viu i uns ecosistemes de qualitat.
Finalment, més de la meitat dels enquestats considera que la superfície de regadiu ha diminuït els darrers deu anys, cosa que és fals ja que precisament la seva extensió és “a l’arrel de l’estrès hídric que pateix el territori”. No obstant això, conclouen les expertes, l’agricultura regenerativa o la ramaderia extensiva, per exemple, són sistemes amb menys empremta hídrica i que no perjudiquen ni les masses d’aigua ni els agricultors i les agricultures.
