La pol·lució de l’aire que causen nivells considerats habituals de trànsit rodat poden afectar les funcions cerebrals en qüestió de poques hores. Així ho confirma un estudi publicat a la revista ‘Environmental Health’ que aporta, per primer cop, proves directes que l’impacte en la connectivitat cerebral en humans pot començar fins i tot després de només dues hores d’exposició als fums dels motors dièsel.
Aquest treball mostra clarament, a través d’un experiment controlat, les alteracions que pateix el cervell a causa de la pol·lució de l’aire. Si bé durant molt de temps s’havia pensat que aquest organ estava protegit d’alguna manera dels efectes de la contaminació de l’aire, gràcies a aquests experiments ara es pot afirmar de totes totes que no i que hi ha una relació important entre la pol·lució i les capacitats cognitives.
Un estudi amb fum de motor dièsel
En aquest estudi, els investigadors van exposar breument 25 adults sans a fums de motor dièsel i a aire filtrat en diversos moments i en un entorn de laboratori. Fent servir ressonàncies magnètiques, se’ls va mesurar l’activitat cerebral abans i després de cada exposició. Així, els investigadors van poder buscar canvis en la xarxa naural per defecte (DMN), un grup de regions cerebrals interconnectades que són molt importants per a la memòria i el pensament intern.
Els resultats indiquen clarament que els participants tenien una connectivitat més baixa en moltes zones de la DMN després d’estar exposats al fum dels motors dièsel, en comparació als resultats obtinguts amb aire filtrat. Tenint en compte que les alteracions a la DMN s’han relacionat amb una reducció de la capacitat cognitiva i amb símptomes de depressió, els científics troben preocupant veure que la pol·lució del trànsit afecta aquests mateixos circuits.
Els canvis són temporals però podrien ser permanents
Així doncs, per bé que cal continuar investigant per conèixer quins són aquests impactes i de quina manera es produeixen, sembla clar que la pol·lució de l’aire afecta la capacitat de les persones per a pensar i també per a treballar. Aquests canvis són temporals, ja que es va observar com la connectivitat tornava a nivells normals un cop els participants deixaven d’estar-hi exposats, però no se sap si una exposició continuada podria fer-los de llarga durada o fins i tot permanents.
Un problema de salut de primer ordre
En qualsevol cas, sembla que la qualitat de l’aire és encara més important que no ens pensàvem i que, per tant, cal fer el possible per reduir la nostra exposició als contaminants dels tubs d’escapament dels cotxes i mirar de respirar un aire el més net possible. En el cas dels conductors, per exemple, baixar les finestres durant un embús és una mala idea, com també ho és passar per un carrer molt transitat anant amb bicicleta.
Abans de saber tot això, és clar, la pol·lució de l’aire ja era l’amenaça ambiental més grossa per a la salut humana, de manera que tenir més informació dels seus efectes nocius pot augmentar encara més els esforços per eliminar-la.
