Un equip d’investigadors liderat per l’Institut Francis Crick de Londres (Anglatera) ha descobert el possible mecanisme que fa que la pol·lució produeixi risc de càncer de pulmó. Tot i que aquesta relació era prou coneguda, especialment en casos de la malaltia en persones que no han fumat mai, aquest passat dissabte els científics, al Simposi Presidencial de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, que va tenir lloc a París (França) van revelar que és possible que algunes partícules de l’aire produeixin canvis a les cèl·lules de les vies aèries.
Interacció amb dues mutaions genètiques
En concret, l’augment de l’exposició a les partícules PM 2,5 pot induïr modificacions molt ràpides en cèl·lules que tenen una mutació al gen conegut com a EGFR, present en la meitat dels no-fumadors que tenen càncer de pulmó; i també en un altre gen relacionat anomenat KRAS. Aquestes dues mutacions, pel que semblen, són presents al teixit normal i, habitualment, se les considera una conseqüència de l’envelliment.
En condicions normals, aquestes mutacions només potencien una mica el desenvolupament de càncers, però en afegir la pol·lució a l’equació es multipliquen, tal com han demostrat els experiments fets pels investigadors. El que encara no se sap, però, és per què hi ha algunes cèl·lules pulmonars amb mutacions que es tornen canceroses en exposar-les a les PM 2,5 mentre n’hi ha d’altres que no.
El contaminant més petit i el més perillós
Les partícules PM són una barreja d’elements sòlids i líquids que formen part del fum, la pols i el sutge i que normalment provenen de la crema de combustibles fòssils, tot i que hi ha altres fonts. Tot i que són els contaminants més petits de l’aire, són entre els més perillosos, ja que poden entrar fins el fons del teixit pulmonar, passar a la sang i contribuir a problemes respiratoris i cardiovasculars.
