L’única informació descrita fins ara era que la glicogenina s’embolcallava amb molècules de glucosa. Aquest ‘vestit’ de molècules impedia obtenir més dades sobre la reacció que té lloc dins seu interior. Ara, els responsables de l’estudi han descobert que, tractant l’enzim amb pal·ladi, es pot observar el seu interior i veure l’efecte dels diferents ‘vestits’ de molècules sobre la reacció. Els investigadors han complementat els resultats amb un estudi de química computacional i simulacions de dinàmica molecular per obtenir imatges de la glicogenina amb la seva ‘roba’. El resultat és, segons ells, “molt sorprenent”: han constatat que el procés de creació i creixement del glicogen és molt flexible en els seus inicis i que es torna més precís quan s’avança la reacció.
Javier Iglesias és el primer científic de l’IQCC i el cinquè de la Universitat de Girona en publicar un article a Nature, una de les revistes científiques més prestigioses del món. És investigador Marie Curie al grup CompBioLab de la UdG.
