La prestigiosa revista ‘Nature’ va dedicar, fa pocs dies, el seu espai ‘On treballo’ a la química uruguaiana María Fernanda Cerdá, que es dedica, en les seves pròpies paraules, a “construir cèl·lules solars fent servir pigments naturals que trobo a fruites i flors”. Aquests colorants, anomenats antocianines, són els encarregats d’absorbir la llum del sol i convertir-la en l’energia que alimenta la fotosíntesi, i la feina de Cerdá és aconseguir emprar aquesta energia per generar electricitat, seguint una tecnologia que va ser inventada a Suïssa però que ella fa servir amb plantes indígenes del seu país.
Cerdá fa trenta anys que treballa a la Universitat de la República, a Montevideo. El primer que hi va fer va ser sintetitzar materials radioactius per a ús mèdic, i després es va dedicar a l’electroquímica. Actualment, la seva feina inclou retirar els pigments de les flors i els fruits i mesurar quina eficiència tenen a l’hora de convertir la llum del sol en energia. Tot i que, diu, “alguns diuen que els pigments naturals no són prou estables per fer-los servir en cèl·lules solars”, l’any 2019 va construir un prototip de placa que va provar durant dos anys a la Base Artigas, a l’Antàrtida, i afirma que “mai no va deixar de funcionar, ni tan sols a l’hivern quan hi ha molt poca llum”.
La investigadora recorda que l’Uruguai és un país molt petit i que “té molt pocs científics” i que, per això, ningú més es dedica al que fa ella. A més, explica, el camp de l’enginyeria fotoelèctrica està dominat pels homes i ella, “dona i química”, sovint s’ha sentit “encallada” a la seva carrera. “El finançament és escàs i sense ell no puc pagar salaris”, reconeix, i explica que és per això que “encara treballa al laboratori als 54 anys”. Tot i això, conclou, no es queixa: “És el meu racó, a la foto, i tothom al meu grup ho sap i ho respecta”.
