El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) adverteix que la sequera prolongada que patim actualment pot dur els boscos de la Mediterrània a un “escenari desconegut”. En una nota feta pública a mig camí entre el Dia Mundial dels Boscos i el Dia Mundial de l’Aigua, la institució analitza quins són els efectes que pot tenir una manca de pluges tan persistent en les masses forestals, acostumades a l’eixut estival i adaptades amb mecanismes d’estalvi d’aigua molt eficients però que, ara, es poden veure superades.
El 2023 tenim “un sòl forestal molt buit d’aigua”, tal com demostren els rius i els pantans. Tot i que al febrer va ploure, les reserves han continuat baixant perquè la poca aigua que va caure va ser retinguda pel sòl, que en va absorbir cada gota com si fos una esponja. I no obstant això, encara caldria molta més aigua per reomplir tots els porus del sòl i que l’aigua que s’infiltra arribi als pantans.
El sòl forestal mediterrani, una gran esponja
El sòl forestal mediterrani, recorden, és com una gran esponja que acumula l’aigua de la pluja durant els mesos més humits, retenint-la sota terra i permetent que la vegetació la faci servir mesos més tard, quan no plou, gràcies a unes arrels que poden arribar a ser molt profundes. És per això que els arbres de sòls més prims tenen més dificultats quan hi ha sequera mentre que els boscos sobre sòls profunds tenen reserves més grans. És per això que una gran part de la pluja no arriba a rius i aqüífers sinó que es queda al bosc. Segons dades del CREAF, un 80% de la pluja és interceptada i evotranspirada pel bosc, el que es coneix com a ‘aigua verda’.
A primera vista no sembla que res sigui tan greu, perquè tot just comencem la primavera i venim de l’hivern, on l’ús d’aigua als boscos és menor perquè els arbres aturen bona part de la seva activitat. El fet, però, és que ara els arbres caducifolis tornaran a treure les fulles i els perennifolis faran una nova crescuda, i tot plegat requereix moltíssima aigua, part de la qual es fa servir directament a la fotosíntesi i la resta, la immensa majoria, s’evapora a les fulles per mantenir la hidratació de les capçades i l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera.
La manca d’aigua provoca embòlies en els arbres
Els estudis del CREAF constaten que als boscos mediterranis, per cada gram de carboni absorbit, es transpiren 500 grams d’aigua. Què passa, doncs, si no plou i l’esponja no té aigua? A l’estiu, les temperatures fan que els arbres transpirin més, absorbint aigua del sòl cap a les fulles i després cap a l’atmosfera. Aquest flux es produeix per succió a través dels troncs i, com més alta és la temperatura, més aigua s’evapora i més força de succió fa que l’aigua pugi fins les fulles… fins que no hi ha aigua. Quan passa això darrer, es poden produir embòlies, que obstrueixen els conductes de transport i, a la llarga, poden fer que les plantes s’assequin i morin.
El canvi climàtic està fent més habituals i llargs els episodis de sequera i també que les temperatures a l’estiu siguin més altes. Així doncs aquest estiu milers i milers d’arbres necessitaran tota l’aigua acumulada als sòls però, actualment, n’hi ha molt poca de disponible. Això crea un escenari complicat d’afrontar. Si aquesta primavera no prou plou, serà molt difícil predir què passarà a l’estiu, però la ciència ha estudiat situacions prèvies.
La manca persistent d’aigua pot dur a la fallida del sistema de transport d’aigua dels arbres per acumulació d’embòlies, causant la mortalitat i el decaïment generalitzat a les zones més dèbils. A més, però, els boscos debilitats són més vulnerables a altres amenaces com ara les plagues, causant un còctel perillós que, juntament amb l’augment del risc d’incendi, pot ser fatal.
Un escenari difícil de predir
Així doncs, el CREAF afirma que no es pot donar una resposta definitiva sobre què passarà aquest estiu si no plou. En part és perquè dependrà del que passi els propers mesos i, en part, perquè no es disposen de les eines necessàries de seguiment dels boscos en temps real per fer bones prediccions.
Els boscos catalans són molt diversos i ens trobem en contextos climàtics nous però de moment, des del CREAF, volen donar un toc d’atenció i mantenir l’alerta per sequera en tots els seus projectes de seguiment forestal. Entre ells el projecte Alerta Forestal ja ha obert la crida a la ciutadania per ajudar a seguir els boscos els propers mesos i, si bé ara no és fàcil detectar episodis de decaïment forestal, els efectes de la sequera poden fer-se evidents aviat.
