MonPlaneta
El CREAF avisa que la sequera pot dur els boscos a un “escenari desconegut”

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) adverteix que la sequera prolongada que patim actualment pot dur els boscos de la Mediterrània a un “escenari desconegut”. En una nota feta pública a mig camí entre el Dia Mundial dels Boscos i el Dia Mundial de l’Aigua, la institució analitza quins són els efectes que pot tenir una manca de pluges tan persistent en les masses forestals, acostumades a l’eixut estival i adaptades amb mecanismes d’estalvi d’aigua molt eficients però que, ara, es poden veure superades.

El 2023 tenim “un sòl forestal molt buit d’aigua”, tal com demostren els rius i els pantans. Tot i que al febrer va ploure, les reserves han continuat baixant perquè la poca aigua que va caure va ser retinguda pel sòl, que en va absorbir cada gota com si fos una esponja. I no obstant això, encara caldria molta més aigua per reomplir tots els porus del sòl i que l’aigua que s’infiltra arribi als pantans.

El pantà de la Baells (Berguedà) evidencia la manca de pluges dels darrers mesos | Aigües de Barcelona
El pantà de la Baells (Berguedà) evidencia la manca de pluges dels darrers mesos | Aigües de Barcelona

El sòl forestal mediterrani, una gran esponja

El sòl forestal mediterrani, recorden, és com una gran esponja que acumula l’aigua de la pluja durant els mesos més humits, retenint-la sota terra i permetent que la vegetació la faci servir mesos més tard, quan no plou, gràcies a unes arrels que poden arribar a ser molt profundes. És per això que els arbres de sòls més prims tenen més dificultats quan hi ha sequera mentre que els boscos sobre sòls profunds tenen reserves més grans. És per això que una gran part de la pluja no arriba a rius i aqüífers sinó que es queda al bosc. Segons dades del CREAF, un 80% de la pluja és interceptada i evotranspirada pel bosc, el que es coneix com a ‘aigua verda’.

A primera vista no sembla que res sigui tan greu, perquè tot just comencem la primavera i venim de l’hivern, on l’ús d’aigua als boscos és menor perquè els arbres aturen bona part de la seva activitat. El fet, però, és que ara els arbres caducifolis tornaran a treure les fulles i els perennifolis faran una nova crescuda, i tot plegat requereix moltíssima aigua, part de la qual es fa servir directament a la fotosíntesi i la resta, la immensa majoria, s’evapora a les fulles per mantenir la hidratació de les capçades i l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera.

Episodi per sequera a la Noguera | CREAF
Episodi per sequera a la Noguera | CREAF

La manca d’aigua provoca embòlies en els arbres

Els estudis del CREAF constaten que als boscos mediterranis, per cada gram de carboni absorbit, es transpiren 500 grams d’aigua. Què passa, doncs, si no plou i l’esponja no té aigua? A l’estiu, les temperatures fan que els arbres transpirin més, absorbint aigua del sòl cap a les fulles i després cap a l’atmosfera. Aquest flux es produeix per succió a través dels troncs i, com més alta és la temperatura, més aigua s’evapora i més força de succió fa que l’aigua pugi fins les fulles… fins que no hi ha aigua. Quan passa això darrer, es poden produir embòlies, que obstrueixen els conductes de transport i, a la llarga, poden fer que les plantes s’assequin i morin.

El canvi climàtic està fent més habituals i llargs els episodis de sequera i també que les temperatures a l’estiu siguin més altes. Així doncs aquest estiu milers i milers d’arbres necessitaran tota l’aigua acumulada als sòls però, actualment, n’hi ha molt poca de disponible. Això crea un escenari complicat d’afrontar. Si aquesta primavera no prou plou, serà molt difícil predir què passarà a l’estiu, però la ciència ha estudiat situacions prèvies.

Bosc de pins i avets morts per sequera al Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia | Jordi Martínez Vilalta
Bosc de pins i avets morts per sequera al Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia | Jordi Martínez Vilalta

La manca persistent d’aigua pot dur a la fallida del sistema de transport d’aigua dels arbres per acumulació d’embòlies, causant la mortalitat i el decaïment generalitzat a les zones més dèbils. A més, però, els boscos debilitats són més vulnerables a altres amenaces com ara les plagues, causant un còctel perillós que, juntament amb l’augment del risc d’incendi, pot ser fatal.

Un escenari difícil de predir

Així doncs, el CREAF afirma que no es pot donar una resposta definitiva sobre què passarà aquest estiu si no plou. En part és perquè dependrà del que passi els propers mesos i, en part, perquè no es disposen de les eines necessàries de seguiment dels boscos en temps real per fer bones prediccions.

Els boscos catalans són molt diversos i ens trobem en contextos climàtics nous però de moment, des del CREAF, volen donar un toc d’atenció i mantenir l’alerta per sequera en tots els seus projectes de seguiment forestal. Entre ells el projecte Alerta Forestal ja ha obert la crida a la ciutadania per ajudar a seguir els boscos els propers mesos i, si bé ara no és fàcil detectar episodis de decaïment forestal, els efectes de la sequera poden fer-se evidents aviat.

Més notícies
El Pantà de la Baells, al Berguedà, evidencia la manca de pluges dels darrers mesos | Aigües de Barcelona
La sequera fa intensificar l’aposta per l’aigua regenerada
Aigües de Barcelona aposta per l’aigua regenerada davant els períodes de sequera i els efectes permanents del canvi climàtic
Les aigües han baixat tant que la canonada de presa d'aigua original ha quedat al descobert. Sense la segona, construïda el 2020, la ciutat de Las Vegas s'hauria quedat sense subministrament | Southern Nevada Water Authority
La sequera fa aparèixer més cadàvers a un llac dels Estats Units
Fa una setmana ja es va descobrir un cadàver a dins d'un barril
L'Imperi Hitita va governar l'Anatòlia durant prop de quatre segles però va desaparèixer de manera sobtada i misteriosa
Una gran sequera podria haver estat el principi de la fi de l’Imperi Hitita
Els anells dels arbres apunten que la manca de pluges els podria haver obligat a abandonar la seva capital
Efectes de la sequera
Sequeres sense precedents en 2.000 anys a Europa pel canvi climàtic
Des de l'any 2015 les sequeres estiuenques al continent europeu són molt més greus que els darrers 2.110 anys

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa