Una gran sequera, amb tres anys de pluges pràcticament inexistents, podria haver obligat la civilització hitita a abandonar la seva capital, posant en marxa el principi de la fi del seu imperi, una de les grans civilitzacions de l’Antiguitat. Això, si més no, és el que afirma un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Nature’. A partir de l’estudi dels anells dels arbres, han detectat una gran manca de pluges que coincideix amb els registres històrics de l’inici del col·lapse dels hitites.
Un gran imperi que es va esfondrar de sobte
L’imperi Hitita va controlar la majoria de la península d’Anatòlia i parts del nord de l’actual Síria entre el 1650 i el 1200 abans de Crist aproximadament. Després de l’ascens del rei Suppiluliuma II, però, que va accedir al tron l’any 1207 a.C., no se’n coneix cap més monarca. Així doncs, sembla que aquella civilització antiga va col·lapsar i va desaparèixer poc després del 1200 a.C., però les raons han estat desconegudes, si més no fins ara.
Segons aquest darrer estudi, un canvi en el clima podria haver jugat un paper decisiu en aquesta desaparició sobtada. Els anells dels arbres a l’Anatòlia central indiquen clarament que, entre el 1198 i el 1196 abans de Crist, el seu creixement va ser mínim, cosa que s’atribueix a una reducció extrema de les precipitacions. Aquells tres anys seguits de sequera podrien, segons els científics, haver precipitat l’abandó de la capital hitita, Hattusa, i posat en marxa els esdeveniments que van fer caure l’imperi.
Sense menjar no es podia alimentar ni pagar l’exèrcit
Al cap i a la fi, tres anys de sequera poden suposar grans problemes fins i tot al món actual. En una civilització antiga, hauria significat una enorme escassedat de menjar, la pràctica desaparició de la recaptació d’impostos i, per tant, la manca de diners per pagar i alimentar l’exèrcit. Un camí directe a la catàstrofe. Això explicaria perquè Hattusa, el centre polític i espiritual dels hitites, va ser completament abandonada i, anys després, arrasada.
Indicis clars als registres històrics
Els investigadors van examinar registres històrics de ginebres crescuts entre el 1775 a.C. i el 748 a.C. a la regió central d’Anatòlia. Entre ells hi havia 23 mostres d’anells d’arbres antics excavats en un jaciment situat a 230 quilòmetres de Hattusa. Els resultats van indicar que hi havia proves d’un creixement molt reduït sense cap senyal que la causa en fos un incendi o un atac d’insectes apuntant, doncs, que devia ser la manca de pluja.
A més, els autors també van examinar registres moderns del clima. Un de cada 15 anys, la pluja anual ha estat inferior als 250mm, per sota del mínim de 300mm que necessiten el blat i l’ordi per créixer a la regió. Combinant totes dues dades es va poder identificar aquesta sequera extraordinària que va afectar la regió durant tres anys seguits i que podria haver contribuït decisivament a la fi dels hitites.
Una situació massa extrema com per resistir-la
Una civilització com aquella, però, estava preparada per ser resilient: tenien reserves d’aigua a prop de les seves ciutats, senyal que sabien que hi podia haver sequeres, i també podrien haver canviat de conreus. Els humans, al cap i a la fi, sempre han trobat la manera de sobreviure a les pitjors situacions.
En una sequera de més de dos anys, però, les reserves de menjar haurien disminuït molt, erosionant els fonaments de la força política i econòmica de l’imperi i fent-lo vulnerable no només a atacs externs sinó també a grans crisis internes. La situació podria haver esdevingut massa greu com perquè l’estructura estatal la resistís, com mostren alguns documents que parlen de sequeres a l’Imperi Hitita, posant en marxa un procés que hauria culminat en la desintegració d’aquesta civilització.
