Un equip de la Universitat de Michigan, als Estats Units, ha fet un avenç important en el desenvolupament de plaques solars transparents que puguin cobrir les finestres de les nostres llars. En un article publicat a la revista ‘Joule’, expliquen com han desenvolupat un mètode per fabricar plaques solars semitransparents d’alta eficiència, una passa important en el que podria ser un salt enorme en la generació d’energia fotovoltaica.
Una idea prometedora però amb inconvenients
Les plaques solars de silici, les més conegudes, són totalment opaques, cosa que les fa útils per a parcs solars i cobertes però no per a finestres. Les cel·les solars orgàniques, en canvi, fan servir un tipus de plàstic per absorbir la llum, i aquest sí que pot ser transparent. No obstant això, aquesta tecnologia té inconvenients com ara una vida útil curta i una eficiència relativament baixa. Almenys fins ara: les plaques solars presentades en aquest estudi tenen eficiències del 10% i una vida útil que podria arribar als 30 anys.
Un nou sistema
El problema principal era aconseguir que es poguessin fabricar. Les connexions elèctriques minúscules entre les cel·les no es poden fer amb els mètodes habituals, com ara làsers, perquè podrien danyar el material orgànic que absorbeix la llum. Els investigadors hi han posat remei fent servir un nou mètode amb diverses capes de material i han aconseguit crear mòduls de 13cm2 i d’una eficiència del 7,3%.
Aplicacions molt diverses
Amb una transparència que arriba al 50% i un tint verdós, es podrien fer servir perfectament per a alguns comerços. A més, però, les transparències més altes, que es podrien instal·lar a habitatges, es podrien aconseguir fàcilment emprant el mateix mètode, segons els investigadors. Així doncs, afirmen, és el moment que la indústria s’involucri en aconseguir convertir aquesta tecnologia en un negoci.
Com a meta, els desenvolupadors d’aquest sistema és que es pugui instal·lar a les finestres entre dues peces de vidre i poder tenir finestres que siguin un 50% transparents i amb una eficiència que arribi a entre el 10% i el 15%, unes xifres que, creuen, es podrien aconseguir en un termini de dos anys. És per això, justament, que la universitat ja ha sol·licitat una patent pel seu sistema i està buscant empreses col·laboradores que l’ajudin a convertir-lo en una realitat a gran escala.
