El darrer informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) assenyala la bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni –BECCS per les seves sigles en anglès– com una tecnologia clau i que s’ha d’aplicar urgentment per reduir l’escalfament global. En un article publicat a la revista ‘Nature’, a més, un equip internacional d’investigadors adverteix que aplicar-les massa tard, després del 2040, pot fer que els objectius de l’Acord de París no es compleixin “ni tan sols l’any 2200”, segons una nota de premsa del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Una “tecnologia d’emissions negatives”
La tecnologia BECCS es basa en extreure energia de la biomassa en forma de calor, electricitat, biocombustible… i capturar i emmagatzemar el carboni que generen, retirant-lo de l’atmosfera. És per això que se la considera una “tecnologia d’emissions negatives”.
L’estudi insisteix que, si la implementació de BECCS comença massa tard, els mateixos efectes del canvi climàtic, com la sequera i les onades de calor, limitaran el rendiment agrícola, reduint la producció de biomassa, essencial per a la producció de bioenergia. Així, la tecnologia BECCS perdria eficàcia. A més, però, la disminució de la productivitat agrícola també causaria problemes d’abastiment alimentari i s’haurien d’expandir els conreus i augmentar l’ús de fertilitzant, cosa que augmentaria les emissions de gasos d’efecte hivernacle. “Un bucle de retroalimentació”, diu el CREAF, que no s’havia tingut en compte.
Una possible crisi alimentària global
Al treball publicat a ‘Nature’, precisament, hi han participat els investigadors del CREAF Josep Peñuelas i Jordi Sardans. Si el primer apunta que endarrerir la tecnologia de bioenergia pot fer que la temperatura global pugi “entre 1,7ºC i 3,7ºC” l’any 2200, el segon conclou que “la mitigació és urgent” tant per evitar un canvi climàtic “irreversible” com “crisis alimentàries greus”.
Tot i que la relació entre el canvi climàtic i el subministrament d’aliments varia segons la regió, l’estudi conclou que si l’aplicació de tecnologia BECCS s’endarrereix fins el 2060, el 2100 els països en desenvolupament que tenen un nivell de calories per càpita per sota del nivell de malnutrició passaran de 81 a 90. A més, exportar blat, arròs i blat de moro per reduir aquesta fam requeriria nivells d’exportació entre 2 i 80 cops superiors als actuals, és a dir, sovint massa grans per ser possibles.
