Un equip d’investigadors amb participació catalana ha confirmat, per primera vegada, que el canvi climàtic pot amplificar les onades de calor a l’Antàrtida. En un article publicat a la revista ‘Communications Earth & Environment’, els científics conclouen que, entre 1950 i 1984, la probabilitat que el continent glaçat experimentés una onada de calor es va multiplicar per 10, en gran mesura a causa de l’escalfament global.
Aquest avenç en la comprensió dels efectes del canvi climàtic a l’Antàrtida, un element importantíssim per comprendre i anticipar les seves conseqüències a nivell global, ha estat possible gràcies a l’estudi d’una de les onades de calor més intenses que ha registrat la península Antàrtica, dut a terme per científics de l’Agència Estatal de Meteorologia de l’estat espanyol, la Universitat de Barcelona (UB) l’Institut de Geociències, del CSIC i la Universitat de Lisboa (Portugal).

Una onada de calor molt intensa
Entre el 6 i l’11 de febrer de 2020, la península Antàrtica va patir anomalies de la temperatura mitjana de fins a +4,5ºC, i el mateix dia 6 de febrer es va assolir una temperatura rècord de 18,3ºC a la Base Esperança. Per saber quin paper va jugar el canvi climàtic en aquesta onada de calor regional de sis dies de durada, els investigadors van buscar episodis semblants que s’haguessin produït tant en el passat (1950-1984) com de manera més recent (1985-2019).
Resultats molt clars
Els resultats apunten clarament que les onades de calor semblants a la de 2020 que hi ha a la península Antàrtica ara com a mínim són 0,4ºC més càlides que en el període anterior, cosa que suposa un augment del 25% en la seva intensitat. Així mateix, també es va observar que la probabilitat d’experimentar anomalies regionals de 6 dies que estiguin per sobre d’uns 2ºC de la mitjana va augmentar 10 vegades entre 1950 i 1984.
Els canvis en la circulació atmosfèrica que ha experimentat la zona durant els darrers temps no poden, per sí mateixos, explicar els augments de temperatura que es produeixen durant aquests fenòmens. És per això que la conclusió de l’estudi és que la responsabilitat és de factors antropogènics, és a dir, al canvi climàtic.