El passat mes de març, les temperatures a l’Antàrtida van ser gairebé 40ºC més altes del normal, una situació que fins i tot va provocar que una gran barrera de gel s’esfondrés. Segons afirma un equip d’investigadors a ‘Nature Communications Earth & Environment’, aquesta situació va ser causada pels anomenats “rius atmosfèrics”, corrents humits que transporten vapor d’aigua i aire calent dels tròpics a altres zones del planeta.

Aquests rius, doncs, que provoquen precipitacions en forma de pluja i neu, són responsables de les temperatures extremes, la fusió del gel i, en general, de la desestabilització de les barreres de gel, especialment a la Península Antàrtica. El treball apunta a que van ser darrere l’esfondrament de les barreres Larsen A i B (el 1995 i el 2002) i que, ara, són la principal amenaça per a la barrera Larsen C, que podria col·lapsar aviat. Si passés, el nivell del mar podria pujar fins a sis metres, amb conseqüències terribles per a milions de persones arreu del món.

Gràcies a algoritmes, models climàtics i observacions per satèl·lit, aquest estudi ha pogut determinar que el 60% dels trencaments d’icebergs de les barreres i les glaceres antàrtiques entre els anys 2000 i 2020 van ser causats pels rius atmosfèrics, que influeixen en els canvis de les temperatures i en els processos complexos que desestabilitzen les grans masses de gel del Pol Sud.

La barrera Larsen C vista des del mar | Wikimedia Commons

Una gran amenaça

El problema del trencament de les barreres de gel no és el que suposen per sí mateixes. Tot i que tenen un volum enorme, ja es troben surant a l’aigua, de manera que si es fonguessin no causarien una gran diferència pel que fa al nivell del mar. Allò que ens ha de preocupar és que, com el seu nom indica, estan aturant el flux de les glaceres cap al mar i, si desapareixen, no hi haurà res que les aturi.

Tot i aquest descobriment, encara queden preguntes, com ara quin és el paper del canvi climàtic en l’aparició d’aquests rius atmosfèrics i, en aquest cas, si seran cada vegada més habituals o bé més intensos. En qualsevol dels dos casos, serien una amenaça greu per a milions de persones arreu del món.

Si tot el gel de l’Antàrtida es fongués, el nivell del mar pujaria fins a seixanta metres. L’Antàrtida Occidental, per sí sola, suposa un 10% d’això, però una pujada del mar de “només” 6 metres podria deixar illes senceres sota el mar i causar estralls en moltíssimes zones costaneres.

Nou comentari

Comparteix