Les torberes més grans de la selva amazònica contenen una quantitat enorme de carboni concentrat, i la pressió humana per canviar els usos del sòl les està posant en perill. En un article publicat a ‘Nature Geoscience’, un equip d’investigadors reclama que es protegeixin urgentment aquestes zones per impedir que comencin a alliberar el CO2 que contenen que, a més, és molt superior als càlculs que s’havien fet fins ara.
Els científics s’han adonat que a les terres baixes de l’Amazònia peruana, hi ha àrees de deforestació petites però en creixement constant. De fet, segons els seus càlculs, entre 2000 i 2016 les emissions de CO2 de la zona, principalment per les explotacions mineres, es van multiplicar per 11.
Un gran estudi amb resultats sorprenents
Els investigadors van fer servir dades obtingudes sobre el terreny i via satèl·lit, entre d’altres, per estimar el volum d’emissions de CO2 i desenvolupar mapes i models de gruix de les torberes de la zona, estimant-ne la superfície total i, també, el carboni que poden contenir. Les dades són esfereïdores: 62.714 km2, gairebé el doble de la superfíci de Catalunya, i 5.400 milions de tones de carboni.
Les torberes tropicals són un dels indrets amb més concentració de carboni del món, però la mineria, l’expansió de l’agricultura i la construcció d’infrastructures les estan posant en perill. La desforestació i el drenatge d’aquests espais impedeix que la matèria orgànica s’hi acumuli i fa que la torba es descomposi ràpidament, alliberant no només grans quantitats de CO2 sinó també d’òxid de nitrogen. A més, les torberes seques cremen ràpidament, alliberant grans quantitats de carboni a l’atmosfera de cop.
Mesures immediates amb objectius clars
Davant d’aquestes amenaces, el govern peruà a promulgat lleis per protegir les torberes, amb l’objectiu específic de mitigar el canvi climàtic. Les zones protegides, a més, dependran de si es continuen elaborant mapes de la distribució de la torba i càlculs de la quantitat de carboni que emmagatzemen. De moment, sembla que les torberes són molt més grans i són una reserva de carboni molt més gran del que s’havia pensat fins ara.
L’objectiu d’aquests treballs, fruit d’una dècada de col·laboració internacional, és protegir no només aquestes torberes sinó les que hi hagi a altres indrets de la conca de l’Amazones, per tal d’impedir que passi el mateix que al sud-est asiàtic, on gairebé el 80% de les torberes han estat talades i drenades.
