La producció de bolets dels boscos més alts del Pirineu podrien ser els més afectats pel canvi climàtic durant els propers anys i dècades. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi conjunt del del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i que ha estat publicat a la revista ‘Agricultural and Forest Meteorology’.
Una recerca de gran abast
L’estudi ha estat realitzant amb dades de registres meteorològics històrics, els escenaris de canvi climàtic proposat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i models de productivitat basats en la intel·ligència artificial. Entre les seves conclusions destaca que, des de 1976, la producció de bolets ja ha patit una davallada moderada i que, fins el 2100, s’agreujarà més o menys segons la magnitud de l’escalfament global.
Els autors de l’article assenyalen que els més afectats del país seran els bolets dels boscos subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu. En aquests indrets, la productivitat de bolets podria arribar a caure fins a 60kg per hectàrea l’any 2100 en les pitjors circumstàncies. A la resta del país, en canvi, la producció es mantindria més estable.
Diferències importants segons el tipus de bolet
A l’estudi es distingeix entre diversos tipus de fongs, com ara els micorrízics, és a dir, els que estableixen relacions simbiòtiques amb les arrels d’alguns arbres i entre els quals hi ha el rovelló, el cep i el rossinyol, de gran interès gastronòmic; i els sapròfits, que s’alimenten dels residus d’altres organismes, entre els quals hi ha l’apagallums, el xampinyó o la múrgola. Mentre que en les primeres espècies s’espera ina disminució general de la productivitat als boscos pirinencs, en les segones la seva productivitat augmentaria significativament als boscos més típicament mediterranis, on més acusats seran els efectes del canvi climàtic.
Una mirada a llarg termini
Un dels objectius del treball és conscienciar de la necessitat “d’anticipar-se” als impactes que podria tenir el canvi climàtic sobre els bolets, uns organismes que juguen un paper molt important en els ecosistemes naturals, explica Albert Morera, investigador de la Universitat de Lleida i autor principal de l’article. A més, continua, això pot ajudar a “desplegar possibles polítiques de gestió forestal” orientades a la mitigació del canvi climàtic.
La recerca, conclou Morera, posa de relleu “la complexitat dels impactes del canvi climàtic” també a escala regional, tant sobre els ecosistemes forestals en general com sobre els fongs en particular, amb efectes “diferents, de vegades oposats”, segons les condicions climàtiques passades i futures i també de les diferències entre els requeriments de cada tipus de bosc i de fongs.
Aquesta estudi es considera un “primer pas” per determinar els impactes del canvi climàtic no només en la diversitat del conjunt d’espècies de bolets com, també, sobre espècies individuals que tenen un interès especial per la seva comestibilitat i el seu paper socioeconòmic, recorda, Sergio de Miguel, director de la investigació i també professor de la Universitat de Lleida.
