Els impulsos elèctrics que els fongs envien a través dels seus micelis podrien ser la manera com es comuniquen aquests organismes entre ells. No només això sinó que, de fet, podrien fer servir ‘paraules’, enviant-se missatges els uns als altres d’una manera semblant a com ho fem els humans.

Aquesta és la conclusió sorprenent a què ha arribat el professor Andrew Adamatzky, de la Universitat de l’Oest d’Anglaterra, que afirma que ha descobert el llenguatge dels xampinyons i que fins i tot n’ha aïllat una cinquantena de ‘paraules’. En un article publicat a la revista ‘Royal Society Open Science’, Adamatzky exposa com la seva anàlisi matemàtica de les senyals elèctriques enviades pels micelis dels fongs revela l’existència d’un patró que a més, en la seva estructura, és força semblant a la parla humana.

Una neurona i els seus axons | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google
I si les hifes dels fongs funcionessin com ho fan les nostres neurones? | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google

Una xarxa de comunicació subterrània

Alguns estudis ja havien apuntat que els llargs filaments subterranis dels fongs, les hifes, són conductors d’impulsos elèctrics i que, d’alguna manera, es podrien equiparar a les neurones en la manera com transmeten informació. També s’ha comprovat que, en el cas dels fongs que digereixen fusta, els impulsos elèctrics augmenten quan les hifes entren en contacte amb els aliments.

Això, per sí mateix, podria indicar que estan informant que han trobat menjar als organismes amb qui estan connectats, però saltar d’aquí a analitzar l’estructura del llenguatge hi ha un salt molt important. Adamatzky, però, al seu laboratori de Bristol, va idear un experiment per estudiar aquests impulsos elèctrics i poder mesurar-los i analitzar-los en detall.

Bolets del gènere psilocybe | Wikimedia Commons
Bolets del gènere psilocybe | Wikimedia Commons

Paquets d’informació

Insertant petits microelèctrodes en substrats colonitzats per quatre tipus de fongs diferents, va poder mesurar aquests impulsos elèctrics i comparar els de cada espècie. Després d’analitzar-ne els resultats, el professor va concloure que els pics d’intensitat elèctrica sovint es concentraven en seqüències d’activitat, com si fossin paraules, i en va distingir fins a 50 de diferents que, a vegades, fins i tot formaven “frases”.

Adamatzky considera que aquestes onades d’activitat elèctrica tenen funcions comunicatives clares: mantenir units els fongs que formen cada colònia i informar del descobriment d’aliments, substàncies tòxiques o qualsevol altra informació d’interès. En qualsevol cas, sembla més que evident que els impulsos elèctrics que passen per les hifes són de tot menys aleatoris. Anomenar-ho “llenguatge” és una mica atrevit, però, pel que diu Adamatzky, podria no ser gaire diferent d’això.

Nou comentari

Comparteix