Les drogues psicodèliques han estat utilitzades des de fa milers d’anys, i les persones que en consumeixen sovint tornen del ‘viatge’ amb una perspectiva nova de les coses o fins i tot canvis en la personalitat. La manera com els descriuen, amb un llenguatge vívid i ple d’emocions, pot indicar als científics quines parts concretes del cervell els ha afectat.

Un estudi publicat a la revista ‘Science Advances’ mira d’aprofundir en com i per què els al·lucinògens disparen algunes experiències concretes, fent servir un algorisme d’aprenentatge automàtic per trobar paraules i frases compartides en els testimonis dels viatges de diverses persones. Gràcies a això, un equip d’investigadors ha aconseguit relacionar-les amb les regions del cervell responsables de cada sentiment o emoció.

Alguns al·lucinògens tenen un component molt fort d’alteració de la visió | Pixabay

Alteracions al cervell

L’ús de drogues al·lucinògenes amb finalitats psiquiàtriques ha estat estudiat durant molt de temps i es centra en la capacitat que tenen de dur a la “dissolució de l’ego”, una desvinculació de la pròpia persona que pot ajudar a controlar les expectatives i les circumstàncies estressants. Això és perquè drogues com l’LSD o la psilocibina tenen com a diana un receptor concret del cervell, anomenat 5-HT2A.

En aquest estudi, però, s’ha pogut observar com drogues que afecten altres receptors, com el D2, també es relacionen amb sensacions semblants. Això vol dir que els científics o les farmacèutiques podrien fer medicaments per recrear la mateixa experiència o perquè els investigadors comprenguin les arrels d’alguns problemes mentals.

Amanita muscaria, un dels bolets tòxics més coneguts / Foto: Martí Boada
Amanita muscaria, un dels bolets al·lucinògens més coneguts / Foto: Martí Boada

Analitzant milers de ‘trips’

A l’estudi, es van revisar gairebé 7.000 testimonis de persones que havien pres 27 al·lucinògens diferents, tots ells associats a interaccions amb receptors i regions del cervell lleugerament diferents. A partir d’aquí es van extreure paraules clau –visual, realitat, nàusea…– i es van crear grups d’experiències similars per comparar-los amb la manera com cada droga afecta el cervell.

A més dels descobriments pel que fa a la dissolució de l’ego, el treball també identifica drogues i receptors del cervell relacionats amb les experiències visuals i auditives, la por, experiències físiques i el pas del temps. Així, s’ha vist que les al·lucinacions visuals poden estar relacionades amb parts del cervell que no s’acostumen a associar amb la vista o que el rellotge intern de les persones reacciona diferent a diversos tipus de drogues, estirant o comprimint la noció del temps.

Tot i que hi ha persones que tenen reaccions diferents a la mateixa droga, l’aprenentatge automàtic ha aconseguit trobar punts en comú i provar que hi ha temes que es repeteixen. Això pot ser un primer pas, una demostració que l’aprenentatge automàtic pot predir quin o quins receptors de neurotransmissors cal estimular per aconseguir una experiència concreta.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa