El blat que s’havia plantat antigament, abans que la globalització imposés alguns tipus concrets, podria ajudar a alimentar la humanitat en el futur. Això, si més no, és el que pensa un equip d’investigadors que busca, entre els milers d’exemplars que hi ha al Museu d’Història Natural de Londres, varietats ancestrals més resilients al canvi climàtic, segons informa la cadena britànica BBC.
Una enorme col·lecció de varietats de blat
Els científics estan repassant els 12.000 exemplars de blat domèstic i silvestre i d’espècies semblants que hi ha als arxius, recollits durant els darrers 300 anys, a la recerca de quines varietats són les més resistents. De les més prometedores, de fet, se n’està seqüenciant el genoma per mirar de descobrir els secrets de la seva resistència, per tal d’ajudar els conreus actuals a sobreviure al canvi climàtic i a les plagues.
Tots aquests exemplars de varietat antigues estan guardats en arxivadors de cartró, amb fulles, tiges i/o grans perfectament etiquetats per conèixer-ne l’origen, que és enormement variat. De fet, fins i tot n’hi ha un que va ser collit a finals del segle XVIII durant el primer viatge a Austràlia del capità James Cook, descobridor d’aquesta illa per als europeus.
Una porta oberta al món d’abans del monocultiu
Aquesta col·lecció permet veure com eren els diversos tipus de blat, un dels conreus més importants del món, abans de la introducció de les tècniques agrícoles modernes. A partir d’aleshores, moltes varietats van ser abandonades en favor de les que en el seu moment van ser considerades més apreciades per diverses raons com, per exemple, la productivitat. Un error que, ara podríem pagar molt car.
Una necessitat davant d’una gran amenaça
Més enllà dels problemes d’abastiment d’aquest cereal que ha causat la invasió russa d’Ucraïna, el canvi climàtic és una amenaça molt més grossa. Segons els científics, si la temperatura global puja 1ºC més la producció global de blat caurà un 6,4%. Això, a més, sense comptar que a dia d’avui les plagues i les malalties estan reduint les produccions anuals aproximadament un 20%. Conseqüències d’un model d’agricultra que va abandonar varietats més resistents en favor de les més productives.
Els investigadors, ara, volen veure quins avantatges tenien aquests blats antics que, gràcies a la ciència, puguin ser introduïts als que es conreen actualment. Una necessitat no només pel canvi climàtic sinó, també, per les previsions del creixement de la població humana de la Terra, que hauria de poder menjar en condicions però que, ni tan sols ara, és alimentada com cal.
