Diversificar els cultius, multiplicar les possibilitats. Aquesta és la visió de CROPDIVA, un consorci científic on participa l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que vol rellançar l’explotació de sis conreus a l’agricultura europea. Són la civada, l’ordi pelat, el triticale, el fajol, les faves i el tramús, espècies amb trets interessants però que s’etiqueten com a orfes, amb una presència cada cop més marginal tant als supermercats com als camps, dominats pel blat, l’arròs i el panís.

“S’està produint una pèrdua important de biodiversitat en el paisatge rural europeu i això malmet greument l’equilibri del medi ambient”, explica Marta da Silva, cap de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA. Els monocultius generen problemes com susceptibilitat a malalties i plagues, empobriment dels sòls o l’expulsió d’altres espècies de l’ecosistema. Per això, CROPDIVA vol reinserir els sis cultius amb dos objectius estratègics: millorar l’agrobiodiversitat i crear cadenes de valor local.

Un dels camps d'arròs de l'estació de l'Ebre de l'IRTA  | ACN
L’arròs és un dels monocultius més estesos del món | ACN

Un gran projecte de diversificació

Per reconquerir agricultors i consumidors, cal avançar en el coneixement d’aquests cultius. El projecte, iniciat al setembre de 2021 i previst fins a 2025, aglutina 27 socis d’arreu d’Europa en una investigació que va des de genòmica al màrqueting. Les primeres fases se centren en assajos de camp, fets en múltiples zones agroclimàtiques, per explorar el potencial genètic de les plantes. En la selecció dels cultius ja es va buscar que comptessin amb característiques vinculades a algunes propietats nutricionals, que fossin resilients a l’estrès o que s’adaptessin bé a diferents medis i processats .

A l’IRTA, on ja s’ha fet la primera sembra, es testaran variables com la tolerància a la sequera de la civada, la data de floració de les faves o la resistència de les llavors de fajol. A partir dels diversos experiments i amb l’ajuda de models matemàtics i estadístics, s’identificaran els trets i les varietats més interessants.

Aplicació de fertilitzants en un camp de conreu | Piqsels
Aplicació de fertilitzants en un camp de conreu de blat | Piqsels

A més, la millora també rau en els efectes ecològics dels nous cultius. Les flors riques en nèctar del fajol (un reclam per a pol·linitzadors), el menor ús d’aigua de l’ordi pelat o la capacitat de fixar nitrogen per part de les faves són exemples de les oportunitats per millorar la sostenibilitat dels cultius.

En aquest sentit, CROPDIVA assajarà nous sistemes de cultiu per reaprofitar aquests valors afegits. Concretament, l’IRTA avaluarà l’associació de triticale amb pèsols i amb faves, un model en què la lleguminosa pot actuar com a fertilitzant per al cereal gràcies al fet que capta nitrogen de l’aire. Com en aquest cas, per a cada cultiu s’estudiaran les combinacions òptimes en cada regió, comparant-les amb el rendiment dels monocultius.

“Es tracta d’explorar la riquesa i la interacció dels conreus i treure’n les millors eines per als agricultors, a qui tants anys produint només blat els ha provocat desconeixement i resistència al canvi”, resumeix Da Silva. D’aquesta manera, tots els resultats es plasmaran en un sistema de suport a decisions, una plataforma per facilitar la gestió integrada i sostenible dels cultius.

Fotografia aèria dels camps experimentals de l'IRTA a Sucs, Lleida; es tracta d'una associació de triticale i fava
Fotografia aèria dels camps experimentals de l’IRTA a Sucs, Lleida; es tracta d’una associació de triticale i fava

Donar sortida als cultius

El segon gran bloc del projecte es dedicarà a dotar els sis cultius de valor comercial a partir de desenvolupar-ne productes innovadors, segurs i saludables. Pans sense gluten, anàlegs càrnics, begudes vegetals en pols o pastes seran algunes de les seves sortides. Recentment, l’IRTA ha adquirit un equip per a l’extrusió humida i està fent proves preliminars per als substituts de la carn. “Hi ha una demanda creixent d’aquests tipus de productes, i es tracta de donar-hi resposta amb cultius de més qualitat, més sostenibles i més locals”, defensa el cap del programa de Qualitat i Tecnologia Alimentàries de l’IRTA, Pere Gou.

Fer-los un lloc en les llistes de la compra i competir en termes d’atractivitat i preu serà un dels principals reptes de CROPDIVA. Per això, l’estratègia es recolzarà en estudis de viabilitat econòmica, models de negoci i comportament dels consumidors que facin plausible la construcció de noves cadenes de valor en benefici de productors i compradors. A més, l’IRTA treballarà en la creació d’una safata vegetal, fabricada a partir dels residus del processat dels conreus i dissenyada per a l’envasat d’aliments.

Nou comentari

Comparteix