El gel marí de l’Àrtic podria desaparèixer completament als estius durant la propera dècada, molt més aviat del que es pensava fins ara. En un estudi publicat a ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors afirma que aquesta conseqüència de l’escalfament global arribarà una dècada abans del que deien les previsions i que això és una senyal que la crisi climàtica està anant molt més ràpid del que s’esperava mentre, d’altra banda, les accions dels humans per frenar-la van molt endarrerides.
L’escalfament de l’Àrtic és gairebé imparable
El treball apunta que, fins i tot si es fessin reduccions immediates i molt significatives de les emissions, només s’endarreriria fins la dècada de 2050 la desaparició total del gel marí de l’Àrtic a l’estiu. Tota una mostra de l’estat en què es troba el planeta i que s’ha obtingut analitzant els canvis en aquestes masses de gel entre 1979 i 2019, comparant dades per satèl·lit i models climàtics per veure en quin estat es troben.
Les conclusions mostren clarament que la desaparició del gel marí és consqüència de l’escalfament global causat pels humans i, també, que els models anteriors havien subestimat aquest procés. És per això que, ara, els investigadors s’han adonat que el gel marí de l’Àrtic està condemnat a desaparèixer als estius independentment de les accions que emprenguem per evitar-ho. De fet, durant les darreres dècades, l’Àrtic s’ha escalfat quatre vegades més ràpidament que la resta del món.
Normalment, el gel marí s’acumula durant l’hivern i es fon durant l’estiu, arribant al seu mínim anual al setembre abans de tornar a començar el cicle. Si desapareix del tot, però, l’acumulació durant les estacions fredes serà molt més lent i, com més pugin les temperatures a l’Àrtic, més temps estarà lliure de gel. De fet, en els models calculats en el supòsit que les emissions no es redueixen, els científics calculen que aquest oceà estaria totalment lliure de gel entre els mesos d’agost i octubre abans de 2080.
Conseqüències a gran part del món
Aquesta desaparició del gel marí de l’Àrtic als estius pot tenir efectes arreu del món. A la regió, la pèrdua d’aquesta coberta blanca que reflecteix l’energia del sol cap a l’espai deixaria exposat el mar, la temperatura del qual pujaria encara més. Això, segons els models, pot augmentar les onades de calor i les inundacions a tot l’hemisferi nord i, també, incrementar el risc d’incendis forestals.
Per si fos poc, a més, l’obertura de la ruta del nord als vaixells podria fer que el trànsit marítim es disparés, augmentant les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants a la regió. Les perspectives, doncs, són molt negatives, i no es limiten només a l’Àrtic sinó que podrien desestabilitzar encara més el clima de gran part del planeta.
