Els llamps a l’Àrtic es duplicaran a mesura que la Terra s’escalfi

Més amunt del Cercle Polar, on gairebé no cauen mai llamps, aquest fenomen podria fer-se cada cop més habitual posar en perill el permagel i el carboni i el metà que emmagatzema

Llamps

Llamps | BLM Nevada

No va ser fins l’any 2019 que el Servei Meteorològic Nacional dels Estats Units va informar, des d’Alaska, dels primers llamps que s’havien vist mai a menys de 500 quilòmetres del Pol Nord. Més enllà del Cercle Polar, les descàrregues elèctriques són gairebé inexistents… si més no de moment. A la revista ‘Nature Climate Change’, un article elaborat per un grup de científics de la Universitat de Califòrnia – Irvine alerta que, a finals d’aquest mateix segle, el número de llamps caiguts a l’Àrtic creixerà més d’un 100% a mesura que el planeta continuï escalfant-se. Els científics van fer projeccions sobre com canviarien les descàrregues elèctriques als boscos boreals i la tundra àrtica, el latituds altes, no només a Amèrica del Nord sinó també a Euràsia.

Els resultats els van sorprendre perquè els canvis eren molt més grans del que s’esperaven fins al punt que podria ser que, si el planeta s’escalfa prou, la meteorologia àrtica durant l’estiu s’assembli molt més a la que es veu més al sud a dia d’avui, amb tempestes elèctriques molt més habituals. Això pot ser un perill molt gran perquè, ja al 2015, es va atribuïr als llamps el número excepcional d’incendis forestals que hi va haver a Alaska. Les conseqüències d’un augment de les tempestes elèctriques a latituds altes pot desplegar tot un ventall de problemes perquè les herbes baixes, les molses i altres tipus de vegetació són elements crucials pels ecosistemes de la tundra àrtica, cobrint pràcticament tot el paisatge i impedint que cap llavor d’arbre pugui germinar. Si es cremen, però, podrien començar a créixer arbres, expandint els boscos cap al nord i substituïnt el que normalment és un paisatge cobert de neu. I si la neu reflecteix la llum del sol altre cop cap a l’espai, els arbres, foscos, l’absorbeixen i escalfen el planeta.

Expedició a l'Àrtic

Expedició a l’Àrtic | U.S. Geological Survey

A més, és clar, un augment dels incendis en aquelles latituds suposaria que es fondria més el permagel, alliberant el diòxid de carboni i el metà que emmagatzemen i, per tant, escalfant encara més la Terra. Així doncs, parar atenció als llamps a la zona àrtica és molt més important que no sembla, ja que podria jugar un paper essencial en el futur del clima al nostre planeta.

Nou comentari