Els óssos polars, una de les espècies més amenaçades per l’escalfament global, podrien estar adaptant-se a les noves condicions de vida que tindran en un Àrtic que serà cada vegada menys fred i aprenent a caçar en aquestes circumstàncies. Això, si més no, és el que afirma un estudi publicat a la revista ‘Science’ i que podria apuntar a una darrera esperança per uns animals l’hàbitat dels quals està canviant molt ràpidament, amenaçant-los amb l’extinció.
Muntats en blocs de gel
Els óssos polars fan servir el gel marí de l’Àrtic per caçar foques, el seu principal aliment, i la desaparició progressiva d’aquest els està posant en perill. No obstant això, l’estudi acabat de publicar assenyala que hi ha centenars d’aquests animals que viuen al sud de Grenlàndia que han après a caçar fent servir plataformes d’aigua dolça, és a dir, damunt dels blocs de gel que es desprenen de les glaceres. Així és com poden sobreviure en fiords que, a dia d’avui, no tenen gel durant més de vuit mesos a l’any.
Aquest descobriment obre la possibilitat que, fins i tot si les temperatures continuen pujant com sembla força clar que faran, els óssos polars sobrevisquin, o si més no algunes de les seves poblacions. La manera com s’han adaptat a Grenlàndia, a més, podria donar pistes a partir de les quals deduïr a quins altres llocs es podrien produir fenòmens semblants i, per tant, on els óssos polars podrien continuar existint.
La supervivència de grups aïllats
El cas d’aquest grup concret, però, és excepcional per altres raons. De fet, es tracta de la població genèticament més aïllada d’óssos polars que s’ha trobat mai al món. Segons les anàlisis d’ADN que se’ls ha practicat, fa com a mínim uns quants segles que es van separar de la resta d’óssos i que segurament és per això que es reprodueixen més lentament que els altres i també són més petits.
És difícil de dir, però, si aquesta petita població està sobrevivint millor que les altres a causa d’algunes adaptacions genètiques o si, simplement, està responent de manera diferent als canvis al seu hàbitat. En qualsevol cas, aquest descobriment podria ser un bri d’esperança per uns animals de què es calcula que només queden 26.000 exemplars i que, tal com sembla que evolucionarà el nostre planeta, sembla que podrien desaparèixer durant les properes dècades o segles.
