Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), publicat a la revista ‘Science of the Total Environment’, alerta de l’impacte que tenen els peixos nadius “translocats”, és a dir, els natives d’un territori però que han estat introduïdes a conques hidrogràfiques diferents de les que són els seu hàbitat original. L’analisi de les conseqüències d’aquest fet es comparen amb les de les espècies invasores exòtiques, procedents d’altres territoris.
Com a mínim tan problemàtiques com les exòtiques
Els investigadors conclouen que la qualitat de l’hàbitat és el més important pel benestar dels peixos autòctones però també apunten que les espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques com les exòtiques. Això podria tenir implicacions per a la gestió dels rius, especialment davant del canvi climàtic, ja que la translocació és un efecte habitual del transvasament d’aigua entre regions per pal·liar els efectes de l’escalfament global.
Alberto Maceda, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB i primer autor de l’article, remarca que les dades indiquen que les espècies translocades “s’han de prendre almenys tan seriosament” com les exòtiques, si més no a les “típiques rieres i rius mediterranis de mida mitjana.
El primer estudi ampli d’aquest afer
Aquest estudi va observar les característiques de diverses espècies de peixos a quinze punts de les conques del nord-est de la península Ibèrica, especialment els ciprínids, una de les famílies més riques en espècies del món i la més comuna a Europa. Així, es van analitzar indicadors de gran rellevància ecològica com la diversitat d’espècies natives, la seva abundància i la distribució de mides dels peixos autòctons exposats a espècies exòtiques i translocades.
“Hi havia estudis que posaven de manifest el problema de barrejar poblacions de truites mediterrànies amb atlàntiques”, destaca Maceda, i també “de competència entre espècies natives i espècies translocades”, però aquest estudi és “el primer” que ha analitzat el problema “des d’un punt de vista més ampli”.
La qualitat de l’hàbitat és el més important
Els resultats indiquen que la qualitat de l’hàbitat és el més important: la temperatura, profunditat i velocitat de l’aigua, el pH, els canvis de nutrients… són les variables que expliquen millor l’abundància o el pes de les espècies autòctones analitzades. No obstant això, també apunten que les espècies translocades tenien impactes potencialment més importants que les exòtiques, entre les quals n’hi ha de tan conegudes com les carpes o els alburns.
Segons els autors, la presència de peixos translocats es va associar a una menor abundància i riquesa de peixos autòctones i amb individus més petits, mentre que els exòtics es van associar a una major abundància i riquesa de peixos autòctones i individus generalment més grans. Davant d’això, els investigadors destaquen que cal estudiar més l’impacte ecològic de les espècies natives translocades. “No s’hi val assumir que els impactes de les espècies exòtiques són pitjors perquè vénen de fora de les nostres fronteres”, subratlla Maceda, que afegeix que tenim “un gran desconeixement” de les espècies translocades pel que fa a “les malalties, els problemes d’hibridació, de competència tròfica… que poden portar”.
Un gran repte per a la gestió dels rius
Les conclusions del treball són un repte considerable per a la legislació i gestió actual dels rius, ja que es planteja haver de protegir o erradicar una mateixa espècie segons la conca hidrològica on es trobi. Maceda explica que “les espècies es declaren problemàtiques (invasores) en un territori polític”, però que pot ser que “una espècie sigui nativa i tingui poblacions invasores a la mateixa demarcació política”. A més, també és possible que una espècie “en regressió a la seva conca nativa” estigui ” en expansió a les conques on ha estat introduïda”.
Així, l’investigador creu que la conservació de l’hàbitat és l’aspecte on els gestors haurien d’incidir més per conservar els peixos autòctons perquè “els beneficis tenen múltiples dimensions” que, a més, poden fer que “les espècies autòctones siguin millors competidores que les exòtiques”.
No obstant això, Maceda també afegeix que la intervenció contra les espècies introduïdes també pot ser una solució, especialment en el cas de les translocades, perquè tenen uns requeriments d’hàbitat semblants a les natives. Els hàbitats “poc conservat” sovint també són els que experimenten “més invasions biològiques”, i costa distingir quins efectes són els de cada cosa. No obstant això, en alguns casos és clar que el principal factor perjudicial són les espècies translocades o exòtiques i, per tant, cal actuar i si es pot, “erradicar-les completament”.
